I

La veu s'enfosqueix
en la voluble mirada.
Mentrestant sona una melodia
que recorda una dolor profunda.

(desembre 2006)

* * *

III

Si fos el cas
que el trespol fred
pogués encara
sentir l'olor
dels nostres cossos tots sols.
Si fos el cas
que el trespol fred
pogués flairar aquella olor
que mai no va sentir.
Si fos el cas.

(gener 2006)

* * *

V

Vessarà la tendresa
en el raval d'una nit clandestina.
L'amor és un guany i una pèrdua
que torna constantment.
La solitud, de vegades, afoga
l'existència dels dies.
Ens pren el cor, la carn i els ossos.
La llibertat de la nit
ens transporta al lloc dels no-llocs:
escalfor, cura,
sentiments de frontera.
Sensacions retornades d'exili.

(novembre 2005)

* * *

IX

Ploreu per la meva absència,
no pas per la vostra enyorança.

(De Remor de veus. Arenys de Mar: Impremta Pons-Ribot, 2008, p. 7-15)