Adrià Chavarria Curto neix a Tortosa el 6 de novembre del 1972.

A l'edat de dinou anys marxa a Tarragona a estudiar la carrera d'Història i posteriorment va llicenciar-se en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on realitza cursos de doctorat dins del Seminari de Filosofia i Gènere dirigit per Fina Birulés. Aquest seminari permanent que centra el seus estudis en la temàtica de gènere realitza anualment congressos internacionals en els quals ha participat l'Adrià Chavarria.

Adrià Chavarria estudia, en especial, poetes i filòsofes per donar a conèixer una línia filosòfica i poètica encara molt desconeguda en els estudis reglats, i per tal d'omplir un buit existent en aquest camp. Els seus interessos també se centren en el judaisme i la cultura jueva, això és, tant pel que fa a la religió com a la literatura i el pensament. D'aquesta manera, realitza la tesina sobre la pensadora francesa Simone Weil (1909-1943), en qui se seguirà especialitzant al llarg dels anys. En aquesta mateixa línia també estudia autores -dins del camp del pensament contemporani i amb aquesta doble condició de ser dones i jueves- com la també francesa Sarah Kofman (1934-1994), l'alemanya Hannah Arendt (1906-1975) o l'escriptora austríaca en llengua alemanya Ingeborg Bachmann (1926-1973).

De la mateixa manera, i pel que fa a l'estudi d'autors i autores catalans, ha escrit estudis sobre Maria-Mercè Marçal, Helena Valentí -és d'especial rellevància l'epíleg escrit a l'obra La dona errant (Lleonard Muntaner, 2009), de qui l'autor també té cura de l'edició-. Altres autors estudiats són Eugeni d'Ors o Miquel Llor. Més recentment, escriu el pròleg a l'obra Les ciutats ocasionals de Ricard Mirabete.

Com a poeta, es dóna a conèixer l'any 2008 amb l'opuscle Remor de veus, un llibre publicat en estreta relació amb la poeta Teresa D'Arenys. És un llibre de reflexió sobre l'existència i la identitat. La segona part apareix al número 92 de la revista Reduccions. Molt atent a la realitat cultural catalana, Adrià Chavarria és prolífic com a articulista -amb la doble vessant de la crítica literaria i l'assaig- i, d'aquesta manera, publica entrevistes, estudis i articles regularment al suplement cultural del diari Avui i a publicacions com Serra d'Or, Caràcters, Aiguadolç, L'Espill, El Contemporani i Anthropos. En aquest sentit, també cal destacar l'edició -conjuntament amb J.A. Fernàndez- del recull d'assaigs sobre la masculinitat titulat Calçaces, gallines i maricons.

Té especial importància la seva tasca com a director de la revista Rels, codirigida conjuntament amb Ivan Favà i editada a Tortosa per l'Associació Cultural "Rels d'aigua". El subtítol "Revista d'idees i cultura" explicita clarament els temes que s'hi tracten que són, bàsicament, el pensament i la literatura. La revista, amb onze números publicats durant la primera època (2002-2008) i un únic i darrer número a la segona (2009), també potencia la traducció d'autors estrangers inèdits, principalment poetes però també assagistes. Té una presentació molt acurada.

Vocal del Principat de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entre els anys 2003 i 2009, Chavarria organitza diversos actes en l'àmbit de la llengua i l literatura. És el responsable del cicle "Poesia i copes", un referent en els actes entorn la poesia a la ciutat de Barcelona. Hi reuneix un poeta consolidat de les lletres catalanes amb un d'inèdit o novell. També és associat i col·laborador del Comitè d'Escriptores del PEN Català.

Ha exercit com a professor de secundària durant molts anys. Mor a Barcelona el 31 d'octubre de 2009 i el dia 21 de desembre del mateix any es celebra un homenatge a l'autor a l'Espai Mallorca de Barcelona, acte organitzat per l'AELC, el PEN i el Seminari de Filosofia de la Universitat de Barcelona, les principals entitats en què va col·laborar i identificar-se.