Diumenge, dia 2 de novembre de 1986.
Molt d'hora del matí.

Tot parlant del somni, de la rara lucidesa que un té entre el son i la vigília, som uns quants amb Josep Grau-Garriga, que es vesteix de blanc, amb una granota de treball i un jersei gruixut. Parlem també d'altres coses, de viatges a Andalusia, del gust pel Barroc, de si fa un dia magnífic. Parlem de tot menys d'una cosa: del quadre que ben aviat iniciarà. Estem massa expectants per fer-ho.
El taller és un espai gran, blanquejat de fa poc, amb unes finestretes altes. Hi han instal·lat l'electricitat i un gran focus. En aquesta hora la blancor ho inunda tot, el terra gris de ciment dóna poc joc de contrast a les parets, als papers també blancs per als esbossos. Sort dels tapissos de fons, granats, blaus i daurats que es fan companyia. Som a la fàbrica de filatures, a l'antiga fàbrica de la borra, al cor mateix de Montornès del Vallès. I tenim ganes de veure com pinta. Ell somriu, està content de començar. Hi ha poca gent, alguns organitzadors, de moment gent més o menys implicada en l'experiència. També esperem el públic, el públic de veritat, tota la gent del poble.
Quatre grans plafons de conglomerat estan subjectes a una bastida de ferro. Cal baixar-ne dos a terra. Pesen força i ho han de fer entre dos homes. Hi ha voluntaris per ajudar-hi. Llavors començo a identificar en Grau-Garriga, dret damunt les teles, dominant el treball que realitzarà.
El primer pas és la construcció del marc. Fragments molt historiats, de disseny barroc, que encola l'un al costat de l'altre, en els quatre angles del quadre. No els posa gaire afilerats i els uns miren de dret i els altres de revés. Els encola i a més els clava ben fort amb claus.
    Un dels espectadors pregunta si continuarà posant-hi trossos fins a emmarcar-lo del tot."


(Del llibre: Taller Obert de Grau Garriga. Barcelona: Àmbit, 1988, p. 28)