"Madorell, des de l'inici, va estar interessat a presentar històries realistes, amb escenaris versemblants, i això ja ho havien fet els seus models preferits: d'una banda, Hergé, i, de l'altra, Junceda.
Si ens limitem a les obres que protagonitzen aquesta exposició, podem veure com aquesta presència es manifesta. D'una manera rotunda, el model d'Hergé viu a les obres realitzades entre 1961 —la primera— i vers 1972.
Queda palès a les obres que exhibim, que, en aquest any, quan realitza les il·lustracions de La casa sota el mar, l'estil de Madorell viu una de les més importants modificacions. En aquesta obra, però també en la que crea després, es manifesta un canvi estilístic. Els personatges han perdut aquella certa rigidesa que els caracteritzava des dels primers anys seixanta, tot seguint el model d'Hergé. Ara la línia s'ha fet suau i flexible, corba; els nous personatges cada vegada són més deutors del Joan Junceda ninotaire que no pas d'Hergé. Això, pel que fa a les formes, però també diríem el mateix pel que fa als recursos. Tot i la claredat de la línia de contorn, quan cal tractar la foscor fa referència a la trama, tan característica del Junceda il·lustrador del llibre, o sovinteja, en endavant, la utilització de les siluetes en negre, no exclusiva de Junceda, naturalment, però un recurs gràfic en el qual Junceda excel·lí."


(Del catàleg: Madorell, col·lecció de la BC. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006, p. 28)