Com a tesi de llicenciatura, havia investigat l'obra d'il·lustració de Joan Junceda. Realitzar una nova recerca sobre els il·lustradors de la mateixa generació podria respondre moltes preguntes que se suscitaren quan vaig estudiar aquest dibuixant. L'anàlisi dels seus dibuixos demostrava quina era la gran qualitat de la seva il·lustració, però se'm plantejaren moltes preguntes: quin lloc ocupava dins la història de la il·lustració catalana?, quin dins la seva generació?, què feien els altres dibuixants, seguien els seus passos o forjaven un camí propi?
Manipulant molts llibres, vaig conèixer altres dibuixants i vaig veure que n'hi havia una gran varietat; em vaig adonar de com eren de personals els estils, de com eren de diverses les característiques, de com formaven un mosaic privilegiat d'il·lustració, tot just entrellucat per mi. Però hi havia més qüestions: a part dels més coneguts, hi havia un conjunt d'il·lustradors ignorats per descobrir?, què representava la tradició catalana dins el conjunt occidental?, què la diferenciava de les altres tradicions? Em preguntava també si altres dibuixants assoliren un reconeixement social més gran que Junceda, si tenien una especialitat única o compartien la il·lustració amb altres activitats artístiques. Volia saber què representà per al conjunt cultural català l'aparició d'aquests dibuixants, com es produí, quina visió del món oferiren aquests il·lustradors... Només amb la continuació de la nova investigació i ampliant el camp d'acció podria arribar a respondre algunes d'aquestes qüestions i altres que s'anirien originant.
Aquest és, per tant, el motiu de la recerca: respondre una sèrie de preguntes formulades feia temps, a més del plaer de continuar treballant amb llibres il·lustrats per a infants i joves i de contemplar els dibuixos, plataforma de llançament de la fantasia i del somni. Un altre motiu és un deute de gratitud i un acte de justícia envers els il·lustradors catalans, sovint ignorats, menystinguts, i aviat oblidats si hom no es decideix a fer alguna cosa per recuperar-los per a la història. Els artistes no tan sols moren quan ho fan les seves obres, sinó també quan hom oblida qui les va fer i per què."


(Del llibre: Grans il·lustradors catalans. Barcelona: Biblioteca de Catalunya - Barcanova, 1997, p. 9)