"Jordi Castellanos ha publicat la seva tesi doctoral: Raimon Casellas i el Modernisme [...]. Es tracta d'una obra d'excepcional qualitat. És probable que la complexitat de les qüestions abordades en el text comporti la discrepància polèmica dels especialistes, però em sembla preferent de precisar que l'estudi de Jordi Castellanos mereix d'entrada un elogi explícit i inequívoc, i la constatació que es tracta —per la competència en l'anàlisi dels problemes estètics— d'un dels estudis més rellevants i valuosos que s'han escrit sobre l'evolució literària de la fi de segle. [...]

Castellanos ha tingut, certament, la sort d'estudiar un crític de la categoria de Casellas, però analitzar-lo com ho ha fet i precisar el contingut i el sentit de la seva singular terminologia pressuposa un estudiós familiaritzat amb la teoria de l'art, i amb la terminologia i els problemes de la crítica i de l'estètica: i Castellanos ho ha resolt brillantment, sobre la base d'un corpus documental completíssim, amb el suport d'una bibliografia àmplia i pertinent però sobretot amb una perspicàcia analítica rigorosa i clarificadora. [...]

Pocs autors compten, com ara Casellas, amb un estudi tan complet i, gràcies a Castellanos, pensarà segurament el lector que pocs s'ho mereixen tant. I amb l'il·lustre crític, l'autor ens ha donat un panorama suggestiu i una interpretació valuosa d'un dels períodes més vitals i creatius de la història de Catalunya."

(Ramon Pla i Arxé. "L'estudi definitiu sobre Raimon Casellas", Avui [Lletres, núm. 131], 3 de juliol del 1983)

* * *

"Davant la qualitat de l'obra de Jordi Castellanos, d'una riquesa, una profunditat i una complexitat de materials, de punts de vista i de coneixements excepcionals, m'ha semblat preferible emetre algunes observacions, més que no pas intentar fer-ne un resum del tot impossible, ja que seria reduir i deformar el contingut de l'obra. Aquestes observacions no s'han de considerar menyspreadores del treball de l'autor, sinó la continuació d'un diàleg entre tots els estudiosos del Modernisme que esperem que sigui fructífer per a la comprensió d'aquest moviment cultural tan ric i complex. Em sembla evident que, amb l'aportació de Castellanos, ens caldrà a tots, interessats o especialistes, plantejar-nos de bell nou la nostra visió del Modernisme, tenint en compte moltes de les conclusions d'aquest estudi exhaustiu d'una de les personalitats centrals del moviment, sense oblidar, però, que el Modernisme no es limita a Raimon Casellas."

(Eliseu Trenc Ballester. "El modernisme de Raimon Casellas", Serra d'or, núm. 292, gener de 1984)

* * *

"Jordi Castellanos (Tagamanent, 1946), catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha ocupat del modernisme però no només de la teoria del modernisme, sinó dels grans homes i les grans obres, literàries i culturals, de finals del XIX i principis del XX. Al cap dels anys, els seus estudis esparsos han arribat a fer un bon feix. El novembre passat publicava, a la col·lecció "Universitària" d'Edicions 62, Literatura, vides, ciutats. El llibre està format per assaigs i estudis sobre Víctor Català, Jacint Verdaguer, el mite de Girona-la-morta i les lectures literàries de Barcelona. I ara ha publicat a la col·lecció "Els orígens" de la Magrana Intel·lectuals, cultura i poder, llibre que, diu l'autor a la presentació, s'encara a una colla d'intel·lectuals situats entre el Modernisme i el Noucentisme "que podríem qualificar d'inventors de la nació", des dels arquitectes Gaudí, Pijoan i Rubió i Tudurí, a escriptors com Massó i Torrents, Ramon D. Peres, Cebrià Montoliu i Eugeni d'Ors. I com que en el primer llibre hi trobem Verdaguer, podríem afirmar, forçant una mica la cosa, que tots dos s'ocupen dels inventors de la nació.

Castellanos, fundador i codirector d'Els Marges i un dels deixebles més brillants de Joaquim Molas, es troba molt a gust en l'estudi-assaig d'extensió mitjana, l'article llarg, documentat i d'idees. I el lector, també. Un festival d'intel·ligència i d'erudició, ben païda."

(Ll. B. "Dos grans llibres sobre els 'inventors' de la nació", El temps, núm. 733, 6 de juliol de 1998)

* * *

"A hores d'ara ja resulta ben inútil haver de presentar la competència del professor Castellanos en la investigació del Modernisme català: la seua tesi doctoral sobre un dels personatges clau, Raimon Casellas, i la infinitat de treballs publicats al respecte, el situen, al costat del professor Joan-Lluís Marfany, com el punt de referència ineludible per a tot estudiós del moviment. En realitat la visió actual del Modernisme, com en general de la literatura catalana del segle XX, va estretíssimament unida al treball del professor Molas i del seu nucli de deixebles, entre els quals ocupen un lloc destacat els dos professors esmentats."

(Vicent Simbor Roig. "Per a entendre el Modernisme", Caràcters, núm. 4, juny de 1998)

* * *

"La nostra societat necessita de tant en tant el guiatge d'algun dels pocs intel·lectuals de debò que hi viuen més o menys emergents perquè li recordi o li descobreixi sota el signe de la reflexió crítica els pensaments i les accions que en un passat proper van construir la millor part del que ara som. Davant l'actitud d'avui, amatent només al que està d'actualitat i articulada entorn dels mitjans de comunicació més que de les persones, Jordi Castellanos es preguntava fa pocs mesos («Intel·lectuals d'ahir, ciutadans d'avui», Avui, 13-VII-1998) si aquella intel·lectualitat catalana del passat fi de segle es va trobar en una situació de privilegi pel fet de ser-li permès de «renovar les infraestructures culturals i educatives i fer-se un espai com a productors intel·lectuals enmig dels productors de béns tangibles» mentre veia com aquesta acció es transformava en «una necessitat assumida pel conjunt social o, almenys, pels seus dirigents». Ell mateix ha fornit les claus que permeten respondre aquesta i moltes altres preguntes en el llibre Intel·lectuals, cultura i poder, que persegueix amb una profunda i àmplia base documental el pensament i la incidència social en el seu moment de set intel·lectuals de diferents adscripcions ideològiques i professionals: Gaudí, Ramon D. Perès, Eugeni d'Ors, Cebrià Montoliu, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan, i Nicolau Rubió i Tudurí. [...] Des de la primavera de 1998 disposem d'aquest nucli de treballs [...] que, al marge del seu valor de recuperació històrica de figures, idees i actituds, és fonamental per aconseguir que el lector inquiet d'avui trobi coordenades interpretatives que el duguin a l'assumpció de la seva part de responsabilitat respecte a les problemàtiques culturals d'ara. Els nostres referents actuals, ens ve a dir el llibre, són doncs en bona part aquells intel·lectuals modernistes d'ahir. [...]

A partir d'aquest marc, el llibre de Castellanos aporta els codis de comprensió i la interpretació del missatge cultural que dóna consistència al canvi d'una societat que transita des de la representació censitària a la proporcional. És a dir, l'intel·lectual descrit per Castellanos a través dels casos analitzats és un agent del canvi social en la mesura que es preocupa d'inserir l'individu en el decurs del procés històric, un procés que amb la industrialització veu aparèixer la ciutat d'Els Miserables."

(Montserrat Corretger. "Jordi Castellanos: Intel·lectuals, cultura i poder", L'Avenç, núm. 239, setembre 1999, p. 71-74)

* * *

"L'estudi de Castellanos, el més aprofundit i detallat de tots els apareguts a la col·lecció, servia de presentació del volum Papers anteriors al Glosari (1994) i servia també per a presentar el personatge en la seva etapa més interessant per estudiar-lo, la de construcció del personatge. Perquè, cal no oblidar-ho en cap moment, Eugeni d'Ors és un escriptor que crea un personatge.
I és a partir de la forma arbitrària i artificiosa que crea aquest personatge, i que construeix la llengua amb la qual s'expressa i en la qual germina ja la corrupció de la hipocresia lingüística que amb els anys el farà sentir-se còmode en el falangisme, que apareixerà la relació forçada, esquerpa i a cops violenta entre autor i lector. En el magnífic estudi de Jordi Castellanos queda clar com la mania d'Eugeni d'Ors per l'originalitat el porta, pel que fa a la formalització de la seva proposta literària, a la creació d'una obra basada en "posicions teòriques arbitraristes". [...]

Per a Jordi Castellanos i per a molts historiadors de la literatura, Eugeni d'Ors va ser un gran escriptor, un gran intel·lectual, i això no es pot discutir, perquè el seu esforç ideològic i cultural i el seu impacte, durant l'etapa catalana, va ser notable, impressionant, i altament positiu, en tots els aspectes."

(Lluís Bonada. "Tot tornant, com sempre, a D'Ors", El temps, núm. 1060, del 5 a l'11 d'octubre de 2004)