Un dia de maig de Llorenç Capellà ens acosta una Mallorca que fins ara, ens havia estat desconeguda. Una Mallorca que no viu obsessionada per botifarres ni xuetes, que no se situa en casos límits, que no busca el suport ni del pintoresquisme ni de la màscara tràgica. La moralitat, si és que n'hi ha, a Un dia de maig, seria aquesta: "viure derrotat és, tanmateix, viure".
La història transcorre en un matí de maig qualsevol i els personatges: el pare que es mor i el fill que en rep la notícia, esdevenen símbols perquè són l'exemple de dues generacions ben típiques en el nostre àmbit: el jove que no sap res de res, el vell que ha acceptat de callar i, per damunt de tot, l'allau d'una prosperitat fictícia, amb una gent estrangera que no té res a veure amb el que passa als seu voltant.