Llorenç Capellà i Fornés va néixer a Montuïri, Mallorca, el 1946. De formació preeminentment autodidacta se'l considera membre de la denominada Generació del 70 a Mallorca. Ha excel·lit en diversos gèneres literaris, especialment en novel·la i teatre, però també en conte, assaig i poesia. Empleat de banca i periodista, la seva vocació d'escriptor ha estat reconeguda amb nombrosos premis.

El 1971 s'estrenà literàriament amb un recull de contes, No hi ha vent a la teulada, al qual han seguit altres títols com Una cinta de dol al capell (1985), premi Víctor Català 1984 o 1920 (2000). En el camp de la novel·la trobem El pallasso espanyat (1972), premi Illes d'Or 1972, Un dia de maig (1972), Romanç (1973), Jack Pistoles (1981) premiada amb el Ciutat de Palma-Llorenç Vilallonga 1981, Ailòviu (1984) i Ai Joana Maria (1987).
Pel que fa al teatre, ha publicat Bolles de colors (1983), El Pasdoble (1985) i Un bou ha mort Manolete (2003), aquesta última guardonada amb el Born de teatre 2002. El 1998 va sortir a la llum el seu poemari Guitarres de dol.

Llorenç Capellà també s'ha dedicat a l'assaig i la investigació científica i històrica. Ha publicat diversos estudis, la majoria relacionats amb la seva Mallorca natal -des de 1989 és membre del consell que dirigeix la publicació de la Gran Enciclopèdia de Mallorca-, o el passat recent del nostre país, i és que la conjuntura políticocultural de la seva infantesa i joventut han marcat la ideologia i obra de l'autor. Destaca la trilogia formada per Quinze empresaris mallorquins (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977), o bé el Diccionari vermell (1989).

Llorenç Capellà és, des de 1968, col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació, i, entre d'altres, ha escrit articles i entrevistes per Última Hora, Diari de Balears, Avui, Diario de Mallorca, Oriflama, o Empresario Balear. El 1988 fou el responsable a Mallorca de la revista El Temps i des del 1996, és membre del consell editorial del Diari de Balears.