A LA MANERA D'ESTELLÉS

Res no m'agrada tant com les botifarres,
però no totes per igual,
m'agraden molt les botifarres de ceba.
Negres, com cal, i amb pinyons si pot ser.

Ja em poden contar les delícies
i meravelles de les botifarres d'arròs,
de fetge o de creïlla, d'ací i d'allà,
jo em quede amb les de la terra,
les de Benifaraig o de Xàtiva
les de Bétera, Alcoi i Ontinyent,
de Requena o la Vega Baixa;
per bé que no desprecie,
en absolut,
les que fan un poc més enllà del Segura.

M'encisa quan esclaten a la paella i
l'interior es vessa i es torra,
i es queda cruixent,
i el gustet que deixen en l'oli
que suques amb el pa.

Em recorden la infantesa,
una de les poques coses bones
que menjava al col·legi de pobres
on estudiava. Perquè són això:
un ric menjar de pobres.

S'han de menjar entre pa, a soles
o amb alls tendres, faves, col o, fins i tot,
acompanyada de pimentonets verds fregits,
però mai amb tomaca,
que les amolleix i les desgracia.

Ara, per a mi, són quasi tabú,
menjar prohibit,
però quan em passe per baix cama
totes les prudències i recomanacions
i aprete una botifarreta
dintre un pessic de pa,
tanque els ulls i evoque
l'esclat de felicitat que m'envaïa
els dies que en anar cap al menjador
sentia l'oloreta d'aquelles meravelles
sequetes i olioses de Xirivella.

(Inèdit, 2012)
 

* * *

SEMÀFOR

Groc, roig, verd.
Verd, groc, roig.
Sóc un arc de Sant Martí
que ha perdut quatre colors.

Ara visc en un cantó
plantat com un soldat,
i vigile amb ulls de vidre
per si els poguera trobar.

Groc, roig, verd.
Verd, groc, roig.
Sóc un arc de Sant Martí
que ha perdut quatre colors.


L'AMIGA

He trobat un tresor:
tinc una amiga!
Mai no s'enfada, ni crida;
sempre somriu, i m'anima.
Mai no diu: ara no,
i m'ajuda tant com pot
amb els números, les lletres,
o quan estem fent esport.
Té una veu que acarona
i sap contar contes de dracs,
de gegants, bruixes i fades
i també de gent normal.
Anar a escola amb ella
és per a mi una festa
perquè,
encara no t'ho he dit,
la meua amiga és la mestra.


LEGO

Un xiquet
jugant amb un lego
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres no hi ha manera
De trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millor que les verdes
per a contar deserts
o construir camells,
però amb les verdes
es pot dir un bosc,
muntar una serp
o alçar una palmera.
Res de tot això es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules
És un xiquet
Buscant un poema.


(Del llibre Poemes sense diminutius. Alzira: Bromera, 2007)