[…] Con Cinc-cents bars i una llibreria aborda por primera vez un tema contemporáneo. El relato se inicia con un robo en una joyería en madrid, en el que muere una niña. Para, a continuación, entrar en materia: Anna, una adolescente de Sant Gervasi, pasa las vacaciones de verano con sus padres en una población del interior de Castilla, Lítica la Bravía. En los años posteriores a la Guerra Civil, su padre, Joaquim Muntaner, tuvo una mancha en el pulmón, lo mandaron a curarse a la plana de Vic, donde conoció a Severiano, que trabajaba en una masía. Juntos pasaron unos meses inolvidables. Severiano estuvo a punto de casarse con la hija de la casa, Montserrat, pero regresó al pueblo. La visita a Lítica abre a la joven Anna la puerta de otros mundos. Conoce a una chica guapísima, Mati, y a su hermanito, Álvaro. Descubre unas formas de generosidad que le hacen pensar que la vida que lleva en Barcelona es una falsificación. Mati visitará Barcelona, Anna volverá a Lítica y establecerá una relación con Álvaro que no llegará a consumar. En Lítica la Bravía ("quinientos bares y una librería", le dicen sus amigos cuando salen de noche), tomará distancia de las formas de la vida burguesas. La historia tiene un desenlace dramático: la libertad de la juventud desemboca en una madurez traumática que conecta con el episodio inicial del robo a la joyería. Póngale música quinqui: Los Chorbos, por ejemplo.

La base ambiental de la novela parte del conocimiento directo: unos porros en casa de un novio de Mati, una procesión de Viernes Santo, una noche en la discoteca Pay-Pay: todo muy bien descrito, con una alternancia de catalán y castellano que funciona perfectamente. Algo parecido sucede en Barcelona, cuando Anna empieza a frecuentar la calle Tuset o el bar Astoria: las chaquetas de ante, el Mini Morris, la manera de soplar por la cornisura de los labios para retirar de la cara el pelo largo y liso. Últimamente muchas novelas funcionan con la fórmula de ir alternando capítulos de dos series distintas, una técnica que debe mucho al montaje televisivo. Cinc-cents bars i una llibreria se sirve también de esta estrategia convencional. Lo que obliga, al final, a formular dos desenlaces. Uno muy fuerte y plenamente integrado en la trama, relacionado con la homosexualidad de Álvaro y las leyes morales que en los años setenta dominaban la vida de una capital de provincia. Para el segundo, Caminals tiene que recuperar el personaje de la madre de Anna, perdido durante varios capítulos, e implicarla en una historia, quizás verídica, pero poco relevante desde el punto de vista narrativo. Hoy en día los libros que quieren llegar al público general son tochos de cuatrocientas o quinientas páginas. La novela de Caminals tiene más de trescientas. Con alguna menos hubiera funcionado igual de bien.

La fascinación de muchos catalanes por los pueblos de España en fiestas, el interés de los jóvenes castellanos, gallegos o andaluces por Catalunya y los catalanes nunca se había explicado tan bien como en Cinc-cents bars i una llibreria, una novela sobre la atracción de los opuestos, el destino y el derecho a elegir la propia vida. Una buena novela y una gran historia.

(Julià Guillamon. "El sonido de Caño Roto", La Vanguardia. Cultura/s, 17 de noviembre de 2010, p. 9)

* * *

Tinc una mena de debilitat per la narrativa de Roser Caminals. Potser és per la seva trajectòria: catalana de soca-rel, viu des del 1981 als Estats Units, país al qual adora i critica amb el mateix fervor, com queda ben clar amb el seu assaig La seducció americana. Va escriure i publicar el 1995 Un segle de prodigis, primera d'una trilogia en què va escanejar la seva Barcelona natal des del Modernisme fins ara. La novel·la la va escriure i publicar primer en anglès i després la va traduir al català. Ara, la seva producció literària ja és originàriament en llengua catalana.

A Cinc-cents bars i una llibreria, Roser Caminals s'endinsa en el món de l'educació sentimental en una Espanya amb dos pols ben diferenciats: la Barcelona de la seva adolescència, protagonitzada per una estudiant universitària amb ganes de conèixer món, i una família d'una ciutat mitjana de Castella de la mateixa època, que viu immersa entre les arrels d'uns valors ancestrals i l'onada de novetats globals que arriba d'arreu amb la universalització de la música moderna, la ràdio i la televisió.

El títol ja retrata la forma de ser dels habitants de la ciutat imaginària de la Meseta castellana. Lítica, on transcorre la major part de l'acció, amb dos germans protagonistes de la novel·la. L'altra protagonista és l'estudiant de periodisme de Barcelona, de classe acomodada que es fa íntima amiga dels dos germans. Dos mons que avancen en el temps i coincideixen periòdicament i que van entrant en un contacte cada vegada més íntim, malgrat els espais oposats de la seva atmosfera vital. Dos mons que són narrats des de la distància, el primer, i en primera persona, el segon.

Aquest vaivé geogràfic i el canvi d'estil narratiu permeten fer avançar unes històries entrecreuades que van guanyant en intensitat a mesura que avança la novel·la, amb personatges nous, especialment familiars i amics dels protagonistes, que van teixint diferents històries que permeten entendre millor el desenllaç. Els canvis profunds de l'època queden sintetitzats en un gran mural literari en què la transformació global de l'escenari queda minimitzada per l'evolució interna dels personatges. No cal dir que un dels dos espais geogràfics, el castellà, permet als protagonistes adolescent la recerca de més mons nous, alguns desconeguts, d'altres d'inaccessibles i també de prohibits. Establir el fil difícil en què es gronxen uns i altres permet a l'autora bastir un fresc literari en què amors i desamors, les passions, el sexe, la vida i la mort poden formar part a la vegada del ritual ancestral d'un poble mesetario com també de la realitat quotidiana d'una burgesia tradicional catalana.

Filòloga de professió, Roser Caminals ha brodat amb precisió un llenguatge escaient amb l'època i amb la història que narra. Per fer-lo més real, els personatges de la Meseta s'expressen en castellà en els diàlegs, un idioma, igual que l'anglès, que hi domina àmpliament, ja que és lectora d'espanyol en una universitat americana. Potser la seva erudició els ha fet expressar en un llenguatge excessivament culte, encara que hi destaca la riquesa musical de la Castella profunda.

De la novel·la també destaca la profusió descriptiva dels ambients, l'amplitud de detalls amb què retrata els personatges i un canvi de ritme narratiu frenètic, potser exageradament i tot, que en alguns moments pot arribar a fer perdre el fil de la història

(Jordi Capdevila. "Els temps convulsos", Avui. Cultura, 2 de desembre de 2010)

* * *

La seva primera novel·la, tot i que de tema i ambient barceloní es va publicar als Estats Units i, a continuació la va traduir al català amb el títol "Un segle de prodigis" (1995). D'altres llibres seus publicats són: "Les herbes secretes" (1999), "El carrer dels Tres Llits" (2002), "La petita mort" (2004) i "La dona de Mercuri" (2006).

[…]

Dues famílies
"Cinc-cents bars i una llibreria" narra la relació entre una família burgesa de Barcelona, els Muntaner, i una família castellana, els Ramírez, de classe social mitjana-baixa a l'Espanya de la dècada dels setanta durant dues generacions.

L'autora recrea des del moment en què Joaquim Muntaner, un estudiant de casa bona, i Severiano Ramírez, mosso en una masia a l'interior de Catalunya, es coneixen i es fan amics, amistat que s'estén als fills de les dues parelles, Mati i Álvaro Ramírez i Anna Muntaner. La novel·la arrenca amb la descripció d'un atracament a una joiera de Madrid que sembla que no té relació amb la resta de la trama, fins que ja ben entrada la ficció el lector descobreix els lligams entre l'episodi inicial i el desenvolupament de l'acció. L'autora alterna la narració en tercera persona amb el punt de vista de l'Anna, que explica la seva història en primera persona. Aquest interessant contrast permet adonar-nos que la nostra història és només una petita peça del gran mosaic que suposa les relacions que s'estableixen en el sí d'una família, comunitat i una època de la nostra Història.

Roser Caminals evoca colors, olors, però sobretot veus, converses en què alternen català i castellà, un castellà dialectal i col·loquial, molt natural, farcit de modismes i frases fetes peculiars. La novel·la es construeix a partir de l'anar i venir entre aquests dos mons, que són totalment diferents, els membres de l'un es veuen atrets. El llibre de la Roser Caminals enganxa pel títol i fascina pel contingut. Roser Caminals és una escriptora que s'implica en la seva literatura, ja fossin assaigs o novel·les. És possible que el més interessant d'aquesta novel·la sigui el seu intel·ligent estudi de la relació entre dona i literatura. Ens trobem davant d'una de les més originals i audaces novel·les en català dels últims temps.

(José Antonio Aguado: "Dues famílies; dues generacions", Diari de Terrassa, 24 de desembre de 2010, p. 15)