En la nostra literatura no tenim molta tradició de viatges novel·lats i, tot i no ser el cas d'aquest llibre, s'hi acosta. Aquest no és un llibre de viatges, però les històries que narra ens fan viatjar i tenen el moviment del viatger que es complau a aplicar la seua sensibilitat per produir un efecte multiplicador del plaer del viatge. El viatger-narrador està satisfet, però no es cansa d'observar, d'inventar la vida dels qui troba pel camí, de relacionar i recórrer uns llocs als quals incorpora també els ulls d'altres viatgers, d'altres escriptors que ja els han descrit, de les llegendes o la mitologia clàssica que hi coneix. 

Mira'm, Amor empra el viatge com a escenari literari on els personatges no sols exploren el món geogràfic, sinó que el complementen seguint la línia d'un altre viatge interior que inclou l'espontaneïtat, la sorpresa, la imaginació, els paisatges, el bagatge cultural, la fantasia o la dimensió antropològica. 

La narradora, amb una prosa àgil, rica, versàtil, bella i sensual, on els diàlegs marquen un ritme viu i l'hedonisme traspua en cada ratlla, ens convida des del primer relat a viatjar «Més enllà d'Èboli» de la mà d’una lectora de Carlo Levi quan «Deu fer una hora que el ferri ha salpat del port de València en direcció a Salern», per acabar —ben significativament— asseguts a la cadira d'un cinema en «La pel·lícula d'una nit d'estiu», al bell mig de la plaça Umberto I del poble sicilià Palazzo Adriano on es va rodar aquell memorable film, Nuovo Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore, com un homenatge simbòlic de la història del cine i de la Mediterrània. Mentre recorrem aquest trajecte, l'Odissea d'Homer marca l'encapçalament de tres de les narracions i està present entre la trama d'altres, com ara «Escil·la...». L'autor de l'Odissea també hi està present, en una altra narració —per a mi la millor del recull— que porta per títol «Les muntanyes d'Homer». 

(Rafa Gomar, «Mediterraneïtat», Caràcters, núm. 42, gener de 2008)