Edat de lectura

Recomanable per a nois i noies de 16 a 18 anys, la complexitat de l'estructura i les implicacions històriques i humanes fan que La teranyina sigui una obra òptima per treballar aspectes tècnics de composició narrativa i, també, els episodis socials més conflictius de la Catalunya del començament de segle.

Argument

L'acció argumental escenifica els esdeveniments històrics que es produeixen a la ciutat de Feixes/Terrassa, en el marc implícit de la Setmana Tràgica. Les lluites i les intrigues per aconseguir el control d'una indústria tèxtil centren un entramat complex de relacions, que desemboquen en un final tràgic.

Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per tirar endavant una comanda tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc. La impopularitat d'aquest episodi bèl·lic no serà un motiu amb prou pes perquè l'amo Rigau desisteixi de la seva ambició. La divulgació d'aquesta notícia és el detonant d'un conflicte que es viurà amb intensitat i dramatisme. Les ànsies de poder de Julià Rigau provoquen l'esclat d'un conflicte dialèctic entre dos grups socials en tensió: els fabricants, d'una banda, i el món del proletariat de l'altra.

Els burgesos se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos. La comanda posa en perill la pau social, molt deteriorada pels esdeveniments històrics recents.

L'entorn familiar més immediat de Julià, la seva germana Mercè i Enric Turmeda, aprofita la seva impopularitat per intentar provocar-ne la caiguda al davant del consell d'administració de l'empresa i fer-se'n amb el control.

Els treballadors de la fàbrica, al seu torn, conspiren per manifestar el seu descontentament davant una dinàmica social que va en contra dels seus interessos.

Tema

La lluita pel poder és l'eix temàtic al voltant del qual s'estructura La teranyina. L'ambició cega per aconseguir dominar voluntats sense parar esment en el preu que s'ha de pagar desencadena les passions humanes més fosques.

En una societat com la de Feixes, plena de matisos, l'ambició es manifesta de les maneres més diverses. Tots els actes, tots els esforços, se subordinen a la idea única que ocupa el pensament dels personatges: exercir el domini dels mitjans de producció. Fins i tot la pau social, malmesa del tot, se subordina a aquesta idea.

Personatges

Els personatges es defineixen per la seva adscripció a un determinat grup social. L'alta burgesia local, representada per la família Rigau, i el proletariat, que té el seu exponent més destacat en l'idealista Mercader.

Julià Rigau prefigura la decadència d'una classe social, víctima d'una ambició que no té present cap altre objectiu que refermar l'autoritat i els guanys ràpids i fàcils. La seva germana, Mercè Rigau, conspira per evitar la desaparició de la nissaga familiar, que es troba en perill de desaparèixer per manca de descendència. La tercera figura en discòrdia és Enric Turmeda, que aprofita la conjuntura en què es troba per moure els fils necessaris per usurpar el lloc que ocupa Julià Rigau.

Fora de la família Rigau, el personatge principal és Arcadi Costa, nou ric que assisteix al desenvolupament de les intrigues per tractar de treure el màxim profit de les lluites internes dels Rigau.

Al costat de l'estament burgès, el proletariat és representat per tipologies humanes que van des de la ingenuïtat de Mercader víctima del seu idealisme, la consciència de classe de Misèries i les inclinacions contradictòries a què es veu abocada Montserrat, minyona d'Enric Turmeda.

Suggeriments didàctics

1. L'estructura de la novel·la és complexa. El títol de l'obra hi fa referència. Una bona manera d'aproximar-se al text és dibuixar una teranyina i atribuir a cada fil, de manera concèntrica, un moment del desenvolupament de l'acció.

2. Un tret comú dels protagonistes de La teranyina és el desig d'obtenir el poder, ja sigui material o sobre les persones. Des d'aquesta perspectiva es poden analitzar les relacions de poder que s'estableixen entre tres personatges: Julià Rigau, Mercè Rigau i Enric Turmeda, les quals, a la manera d'un triangle, lliguen aquestes tres vides a un destí que s'ha de justificar.

3. Feixes-Terrassa és el marc on les passions, les més nobles i les més vergonyoses, coincideixen. Ciutat fabril important, centrada en la indústria tèxtil, viu convulsa els esdeveniments històrics que marcaran el seu desenvolupament futur. És un treball interessant repassar els trets més importants de la història del tèxtil a Catalunya, per constatar les diferències entre l'època en què te lloc La teranyina i l'actual.

4. Adaptar una novel·la al cinema és una pràctica que, des de fa molt de temps, s'ha convertit en habitual. Els resultats d'aquestes adaptacions susciten sovint una polèmica encesa entre l'autor de la novel·la i el guionista que en fa la versió. En el cas de La teranyina, per imitar aquestes disputes professionals, és recomanable projectar en vídeo la pel·lícula homònima, un cop s'ha acabat de treballar el text novel·lístic.

5. Organitzar un debat per detectar les diferències estructurals entre l'una i l'altra i el tractament dels personatges és un exercici que completa la lectura de la novel·la.

6. Per incitar a la revolta, els treballadors de la fàbrica Rigau se serveixen dels mitjans de transmissió d'informació més habituals de la seva època i del seu context. Després de llegir la novel·la, els nois i les noies han de ser capaços de redactar textos com el de la pàgina 66. Els temps han canviat i difícilment seria raonable esperar trobar en l'actualitat proclames escrites en termes semblants.
Una activitat complementària consisteix a informar-se sobre quines són les reivindicacions laborals més usuals que es plantegen els treballadors d'empreses tèxtils en l'actualitat.