Edat de lectura

Una franja d'edat entre 14 i 16 anys és idònia per a treballar els aspectes més importants de Galceran, l'heroi de la guerra negra. La complexitat psicològica del protagonista, els fets històrics que s'hi relaten i l'estructura no lineal de la narració fan que la lectura de les aventures que s'emmarquen dins l'univers violent i visceral del bandolerisme al segle XIX tingui interès per als nois i noies d'aquesta edat.

Argument

Jaume Galceran, també conegut amb el nom de Queraltó, es refugia a les muntanyes del Berguedà per venjar la mort del seu germà. Es converteix en cabdill de bandolers, conegut i temut a tot arreu per la seva violència i crueltat. És qualificat de dimoni per amics i enemics. En el fons, només reclama justícia social i defensa uns valors que porten el senyal de la bogeria, però també el del valor.

L'acció de la novel·la se situa al segle XIX, en plena Segona Guerra Carlina. Catalunya és un país convulsionat per una revolta que té l'origen, entre altres motius, en el descontentament de la pagesia davant la dictadura a què és sotmesa per part del govern central. Dins aquest context, Galceran és un heroi de dimensió humana, vulnerable a les febleses més quotidianes, però capaç també de les heroïcitats més sublims.

La novel·la s'estructura en dos plans, diferenciats tipogràficament. Aquestes dues narracions paral·leles expliquen, d'una banda, el desenvolupament de l'acció un cop Galceran ha pres la decisió d'integrar-se al món dels bandolers; de l'altra, el desenllaç de la trama, utilitzant la tècnica de l'anticipació. D'aquesta manera, el lector fa una lectura de l'acció principal tenint sempre la informació de com finalitza la trajectòria de Galceran.

Tema

L'assumpte de la novel·la es desencadena a partir d'una situació radical. El tema principal que es discutirà al llarg del centenar de pàgines de l'obra neix d'un conflicte que provoca una presa de posició que marca tota una vida. A partir d'aquell moment la venjança ocupa totes les energies de Galceran. Les pulsions humanes més íntimes es posen al servei d'executar un desig tan fort que supera els límits de tota racionalitat. Tot s'associa per a dur endavant aquest sentiment primari; els altres temes s'hi subordinen. Així, el grup de bandolers fa necessari el desenvolupament de nous temes que ens mostrin el caràcter clandestí de les seves accions. En tals circumstàncies, la solidaritat i la fidelitat seran comportaments indispensables per tal de preservar el col·lectiu davant les amenaces a què és sotmès. No seguir aquestes regles equivaldria a decretar l'extinció del grup. El retorn als orígens es manifesta com una quimera. No és possible que el protagonista es reconciliï amb el seu passat, amb els seus orígens; la tria que ha fet és definitiva, és un punt sense retorn.

Personatges

La personalitat de Jaume Galceran és tan accentuada que converteix el protagonista en el centre absolut de la novel·la. La seva trajectòria, des que el seu germà és mort pels soldats fins al moment de la seva execució, és un periple a través del qual el personatge es defineix com un home ple de matisos, empès sempre per uns ideals que intueix difícils d'imposar a la realitat. Les contradiccions apareixen de bon començament. És el preu que Galceran paga en no poder conciliar la realitat amb el desig.

La resta de personatges giren al voltant del protagonista: Maria, l'amor perdut; Biel, el masover que representa el retorn impossible a uns orígens perduts; els cabdills carlins, signes de crueltat, i Mitjagalta, que s'erigeix en portaveu dels bandolers i provoca a Galceran una lluita interna.

Els altres personatges són els soldats antagonistes, que sotmeten els homes de l'interior del país a la seva tirania. El tractament que reben a la novel·la és negatiu, són considerats persones mesquines, indignes.

Suggeriments didàctics

1. Jaume Galceran és un personatge extremament atractiu, tant pel que fa a la història terrible que arrossega com per les aventures en què es troba immers. Aproximar-s'hi és encetar un ventall ampli de possibilitats de treball. Es poden debatre les contradiccions en què contínuament es debat i la relació de complicitat o de solidaritat que estableix amb la resta de bandolers.

2. L'ordenació temporal dels fets narrats no és lineal i això pot despistar el lector jove, que amb molta probabilitat no deu tenir el costum de llegir novel·les que no segueixin els patrons estructurals clàssics. A mesura que es treballa la novel·la, és recomanable que els lectors acompanyin la lectura amb l'elaboració d'un guió que els ajudi a situar amb precisió el marc temporal en què se situa l'acció.

3. Galceran no és vist amb els mateixos ulls per tots els companys amb qui es relaciona. No és un personatge a qui es pugui definir amb precisió des d'un únic punt de vista. Per comprendre'l més bé, els nois i les noies han d'anotar les diferents visions que en tenen els altres personatges. Un cop hagin posat en comú els resultats d'aquest exercici, han d'escriure una descripció de Galceran que inclogui el màxim de característiques possibles.

4. L'ambientació històrica és sempre important a les novel·les de Jaume Cabré. La Segona Guerra Carlina serveix de marc per situar la discussió d'uns temes d'abast universal. Per entendre millor els fets que es relaten a la novel·la, és molt útil estimular els alumnes a buscar informació sobre què era el carlisme i les guerres carlines.

5. L'execució de Jaume Galceran i dels seus sequaços s'explica a la novel·la de manera molt detallada. Es tracta sens dubte d'un dels episodis més interessants de la història. Els alumnes poden completar la lectura amb un exercici de redacció: després de llegir amb atenció tot el procés, se'ls encarregarà la redacció d'una crònica periodística.