EL GORG DE VIDRE

LA BADIA DE MAITUN - EL POBLE DE XKOTOVO - EL RIU BEITSA - TROBADA AMB UN LLEOPARD - DA-DIAN-XAN - EL CÈRVOL

L'any 1902, durant una de les missions amb l'equip de caçadors, vaig remuntar el riu Tsimukhé, que desemboca al golf d'Ussuri, prop del poble de Xkotovo. El meu destacament estava format per sis tiradors siberians i quatre cavalls amb càrrega. L'objectiu de la meva missió era la inspecció militar de la regió de Xkotovo i l'estudi dels passos de muntanya del massís Da-dian-xan, d'on neixen quatre rius: el Tsimukhé, el Maikhé, el Daubikhé i el Lefú. Després havia d'examinar tots els caminois del voltant del llac Khanka i de prop de la línia del ferrocarril d'Ussuri.

La serralada que ens ocupa comença prop d'Iman i va cap al sud, paral·lela al riu Ussuri, en direcció sud sud-oest des de nord nord-est, de tal manera que a l'oest de la serralada hi ha el riu Sungatxà i el llac Khanka i a l'est el riu Daubikhé. Més enllà es divideix en dues branques. Una va cap al sud-oest i forma la serralada de Bogàtaia Griva ("la Rica Crinera"), que s'estén per tota la península de Muraviev-Amurski. L'altra branca va en direcció sud i conflueix amb l'alta carena que separa les aigües dels rius Daubikhé i Sutxan.

La part nord del golf d'Ussuri rep el nom de badia de Maitun. Aquesta badia anteriorment penetrava molt més endins del continent. Això es veu a primer cop d'ull. Els penya-segats de la costa són ara uns cinc quilòmetres a l'interior. La desembocadura del riu Tangouza era abans al lloc que ara ocupen els llacs San i El-Pouza, i la desembocadura del riu Maikhé era una mica més amunt del punt per on actualment el creua el ferrocarril. Tota aquesta superfície de vint-i-dos quilòmetres quadrats és una depressió pantanosa coberta amb els al·uvions dels rius Maikhé i Tangouza. Entre els pantans, encara es conserven estanyols en determinats punts: marquen els llocs més profunds. Aquest procés lent de retirada del mar i avanç de la terra ferma encara continua. La badia de Maitun també correrà aquesta mateixa sort. Ja actualment és bastant poc produnda. La seva costa occidental està composta de pòrfirs, i l'oriental, en canvi, de sediments terciaris: a la vall de Maikhé abunden granits i sienites, mentre que més a l'est hi ha roques basàltiques.

(Fragment de Dersú Uzalà. Pel país de l'Ussuri [Dersou Ouzala]. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2007, p. 31-32)