I

Em van batejar i educar en la fe cristiana ortodoxa. Em van ensenyar aquesta fe des de la infantesa i durant tota l'adolescència i la joventut. Però en acabar el segon curs de la universitat, als divuit anys, ja no creia en res del que m'havien ensenyat.

A jutjar per alguns records, mai no vaig creure d'una manera seriosa, sinó que simplement tenia confiança en allò que m'havien ensenyat i en allò que els grans professaven davant meu, però aquesta confiança trontollava molt.

Devia tenir onze anys quan un diumenge va venir a casa en Volódenka M., un nen que anava a l'institut i que ja fa temps que és mort, i recordo que ens va anunciar una descoberta que havien fet a l'institut com si fos l'última novetat. La descoberta era que Déu no existia i que tot el que ens ensenyaven només eren invencions (això era l'any 1838). Recordo que els meus germans grans van mostrar interès per aquella notícia i que em van fer anar amb ells. Recordo que tots ens vam animar molt i que vam entomar la notícia com una cosa molt engrescadora i del tot possible.

També recordo que quan el meu germà gran Dmitri, que anava a la universitat, va entregar-se de sobte a la fe amb tota la fogositat de la seva naturalesa, i va començar a anar a totes les misses, a fer dejuni i a portar una vida pura i moral, nosaltres, fins i tot els grans, ens en burlàvem sense parar i per alguna raó vam posar-li els sobrenom de Noè.

(Fragment inicial de Confessions, de Lev Tolstoi. Barcelona: Angle Editorial, 2013, p. 21-22)