"[...] August Bover practica una poesia paisatgística que podem descriure com a classicista, aèria, delicada i mediterrània [...], construeix, vers a vers, una col·lecció de poemes d'un lirisme transparent i airós, que de vegades remet al Josep M. Llompart més accessible i de vegades a la vibrant contenció sentimental de la millor Escola Mallorquina (la filiació baleàrica del llibre no és donada tan sols per la temàtica, sinó també pels referents i fins i tot els usos lingüístics que gasta l'autor).

[...] En pèlag d'amor és un llibre que endolceix però que no embafa, un poemari senzill, fins i tot fràgil a moments, però bell i gratificant com una besada sincera."

(Sebastià Alzamora: "Tria personal", Serra d’Or, desembre 1999, p. 939)
 

* * *
 

"[...] recull de títol lul·lià en el qual es percep l'empremta de Josep Sebastià Pons i Marià Villangómez. El pèlag, aquest cultisme que esquiva el desgat de la paraula mar, suggereix la densitat d'una vivència que es filtra a través de la contemplació del paisatge de les Balears, en el retrat del qual aplica Bover distintes mirades i tècniques: el gran angular, la miniatura, la pinzellada impressionista. El paisatge duu també una aproximació a la llengua de Mallorca, que s’'sbossa amb total pertinença quan pren cos en formes estròfiques de la poesia popular illenca."

(Anton M. Espadaler: "Rims paral·lels", El País. Quadern, 10 de febrer de 2000, p. 4)
 

* * *
 

"[...] Bover ens evoca –a través també d'un itinerari existencial– cadascun dels quatre espais geogràfics en què es divideixen les Balears, Eivissa, Formentera, Menorca i Mallorca. I ho fa amb una poesia neta, delicada, sense barroquismes ni estridències. Pulcra, humil, honesta, profunda, assossegada, sincera i seductora, ni més ni menys. Una poesia que no amaga la senzillesa sinó que en fa un mitjà de transmissió d'una transparència estilística i d'una seducció que en cap moment embafa o esdevé tòpica i supèrflua."

(Manel Garcia Grau: "Allí on l'ull descansa", Avui. Cultura, 22 de març de 2001, p. XIII)
 

* * *
 

"Al llarg de les quatre parts en què està estructurat el llibre [...], a cada full respirem la personalitat del poeta, el seu saber, la seva sensibilitat, el seu univers emotiu..., i en una època en què els joves corrents poètics semblen necessitar una justificació –que sol ser de caire pseudo-intel·lectual– pel seu quefer literari i neixen poesies [...] consistents en combinacions de metàfores l'una més buida que l'altra, és tan d'agrair aquest tarannà poètic vital i sincer, contingut que es combina tothora amb unes formes acuradament treballades. I aquí rau el veritable sentit de la poesia: en saber subordinar la forma i la tècnica al contingut, la vàlua del qual sempre restarà infinitament més substancial."

(Aina Torrent-Lenzen: "Una lectura intensiva dels poemes d'August Bover", Mitteilungen des Deutschen Katalanistenverbandes/Notícies de l'Associació Germano-Catalana, núm. 43, maig 2003, p. 108)