Entrevistes
—¿Penses que la comunitat educativa actual s'encarrega veritablement de dinamitzar la lectura entre els més joves?
—Pens que sí. Els nins coneixen els nostres escriptors i el nostre entorn cultural a través dels mestres. El que manca són més recursos: tenir més llibres, poder fer venir a les escoles escriptors que viuen fora, etc.
—¿Que és per a tu un "bon escriptor"?
—Un geni que fa màgia amb les paraules, i que, amb elles, ens pot traslladar a mons que ens captivin. I un mal escriptor és el que no domina les eines bàsiques de l'escriptura, ni la gramàtica, ni l'estil…
—¿Com valores el boom Harry Potter?
—Positivament, són llibres que tenen molta força. A més, és impressionant l'espectació que creen entre el jovent, tot sabent que alguns superen les cinc-centes pàgines. Li don l'enhorabona a l'autora, però també a l'editora, ja que tingué el coratge suficient per apostar per aquest tipus de literatura.
—Ha sigut positiva fins ara la tasca feta pel recentment creat Institut d'Estudis Baleàrics, amb Gabriel Janer Manila al capdavant?
—És prompte per valorar els efectes d'aquest organisme. De tota manera, l'actual director de l'Institut, Gabriel Janer, és un gran escriptor molt preocupat per la nostra llengua, i que serà capaç de liderar molts projectes engrescadors.
(Josep Pizà: NALÍ (Andratx), núm. 62, 2005, p. 48)
* * *
—Quant de temps fa que escrius? Creus que ha d'existir una vocació per a escriure?
— Puc dir que escric des de sempre. Des de ben menuda, escrivia en llibretes les redaccions i els escrits que m'agradaven i que no eren mai els que em demanaven a l'escola. Escriure era allò que jo hi posava i que realment era la meua vida. Sí, fa falta mooooolta vocació, si la vocació és allò que tu vols ser. Escriure és la meua vocació, és escriptora que sóc i vull ser, tot i que em dediqui també a altres aspectes.
—Quines foren les primeres coses que vas escriure? De què van?
— A més de les llibretes plenes de "videta" (vida de quan jo era petiteta) i d'alguns diaris personals, que com em comprometien vaig cremar acuradament, redaccions a les revistes escolars i coses d'aquestes, els primers aplecs que derivarien en publicacions els vaig fer per als infants de la meua escola. El primer llibre es deia "Tirurit" i encara no s'ha publicat. I no ha estat l'únic! Després varen sortir els contes i novel·letes infantils i llibres didàctics, la novel·la d'adults i la poesia.
—Quins són o han estat els teus llibres de lectura preferits? Et reconeixes alguna o algunes influències?
— Ara són les novel·les, m'apassiona la narrativa i el potencial de l'escriptor que és capaç de transportar-me a mons infinits i llunyans, des de dins la ment fins al paradís d'un altre univers. No voldria trobar influències, però he de reconèixer que en els meus escrits hi ha alguns trets que es repeteixen. Quan faig adaptacions de rondalles per transmetre-les a la gent d'avui dia, m'agrada conservar tot el seu esperit sense perdre la font de documentació ni desvirtuar-les, i puc citar per exemple a Joan Castelló Guasch. I per altra banda, segur que m'influeixen els grans novel·listes de la literatura universal que he llegit: Víctor Català, els germans Durrell, Ayn Rand, Jakob Wasserman, Graham Greene, Gustave Flaubert, Gabriel García Márquez, Homer... la llista és llarguíssima.
—Com definiries el teu "estil"? Hi ha un "estil" en la creació d'un/a escriptor/a?
—I tant com hi ha un estil, i és el llit que ens prepara l'escriptora per acomodar-nos en la seva obra. El meu estil intenta ser directe, comunicador, que transmeti moltes i moltes sensacions i vivències, que es vegi que és viscut... No us diré paraules tècniques. Vosaltres em definireu. També m'agrada "fer i desfer textos", és a dir, innovar una mica i no permetre que l'estructura típica del llibre m'enclaustri amb el format, així que he escrit llibres que inclouen guies turístiques com "6 plau", o has d'anar buscant la pàgina següent com a "Aventures embolicades", o tenen adhesius al final per enganxar-los damunt el dibuix corresponent, o llibres de cançons amb els meus alumnes com "Cançoniues", llibres als que he fet les il·lustracions...
—Quins altres llibres has escrit? Quina creus que és la teva trajectòria?
—Sempre he escrit per a adults. O per a mi. Sorprenentment, però, m'han publicat més obra infantil. El 2006, per exemple, va ser un any curiós, doncs varen publicar per primera vegada la meua poesia, el llibre d'adults "2... o morir sens ser vista", i l'infantil "La bruixa Maruixa i la meiga Leiga", a més de publicar per primera vegada també en anglès. És a dir que és una trajectòria una mica anàrquica que passa per la narrativa infantil i d'adults, la poesia i també publicacions didàctiques i llibres de text. Més que res, l'ordre depèn del que em publiquen aquell any. Jo segueix amb les meues.
—Què és per a tu la literatura?
—Per a mi, escriure és viure, o "escriviure", com diria el poeta Ponç Pons. Per a mi la literatura és la vida en fulls de paper, els que escric jo i els que escriuen els altres, i és allò que em queda després d'haver llegit una obra que m'ha agradat, com si m'hagués aportat un fragment de vida nova.
—Es pot viure del "conte"?
—Ha, ha...! M'imagin que sí, encara que no és el meu cas. Jo m'he buscat una altra feina per mantenir-me i que també m'agrada molt. La literatura dóna per viure a molt poques persones. Fins fa 2 anys, al territori espanyol sols vivien d'escriure deu persones, entre les que hi trobem Lucía Etxebarria i Alberto Vázquez Figueroa, ambdós amb lectors multitudinaris. No incloc en aquesta llista a famoses com Maria de la Pau Janer, doncs també treballa a la universitat i a la televisió. I si amb el conte volem dir viure del "cuento" a persones molt "cuentistes", que és com se sol dir als contacontes o als que escriuen contes, tenim el cas de l'anglesa J.K.Rowling amb el seu Harry Potter, que ha entrat en les llistes de les persones més riques del món i constitueix l'excepció que confirma la regla, no s'havia vist mai!
(Helena Alvarado (Nora Albert): Revista ESPA, maig 2007)