COLORS D'AMOR

Adéu, amor, les campanes s'adormen
i a dins de tu i a dins de mi la nit
i la tardor compten silents les hores
que ja han passat, per negar-ne l'oblit.

Serem demà i a prop de mi tu plores
perquè no vols i jo no vull la fi;
del cel, amor, en pengen rares cordes
i ens dón la mà un elf d'anhel diví.

El cos tot nu, la pell lila de lluna,
els mots sagrats i amor encara més,
el foc que encenc, que fa clara la runa

del món sencer, i el primer i l'últim bes...
trenquen el temps com si trenquessin
vidre,
lluny de l'abans i més lluny del després.


primavera 1974 (publicat dins Aor, 1976)



MEDITERRÀNIA

Recita'm versos en llatí tardà
o no seré la teva presonera.
Despenja sobre meu la cabellera
d'un vent humit... No penso somiar.

Tampoc no sento cap desig i en va
cerco notar-te, terra, més lleugera;
com més t'estimo més m'ets estrangera,
el teu infant es mor sense plorar.

Se'n va tot sol, entre ceps, a temptar
un déu, si hi fos, encara prou cruel,
i prefereix per amant l'infidel,
i es dóna tot, bell com és, al forà.

Avui, recita'm versos, timonera,
conta'm el què serà, el què se n'era.


1979 (només publicat en antologies)


I

Gronxar-se, nit, pels turons, entre
falgueres humides,
o ribejar, si hi ha far, dalt d'una barca
esquifida
com qui fuig no gaire lluny, perquè li
queden set vides
dins un calaix, malendreç... de tot allò
que s'oblida.

A la voreta dels corcs, tancada a casa,
diries
que perds alè per no res, papallona, i
tens un dia.
Si no fos que ja has après com és que
no tornaries,
el menut dels meus tres gats d'un mos
se t'empassaria.

La pluja toca el timbal al cor guerrer i per
divisa
guixa el llamp: "No hi ha recer per a
l'animeta grisa."
¿Refusaríeu la mel, si els pastors us hi
conviden?

El meu ocell s'ha penjat d'una branca
vincladissa,
les figues de coll esvelt van caient a mar
i criden:
"L'aigua baixa pels rials fins a l'entrada
de missa!"


primavera 1979 (publicat dins Murmuris, 1986)