"[...] Crec que el resultat és valuós: que Murmuris és una obra poètica bella, on es retallen filigranes juganeres de llenguatge, però que és una obra, també, on afloren misterioses fondàries."

(Joan Alegret: Catalan Review, juliol 1991)
 

* * *
 

"[...] Obre el volum (Onada) un text de Valerià Pujol [...] . Pujol contribueix en el seu pròleg a construir la imatge de poetessa silenciosa, pel contrast entre la qualitat dels seus versos i la seva poca tirada a l'edició, que ha acompanyat Teresa d'Arenys, si més no de la mà dels seus companys de generació [...] "

(Oriol Izquierdo: "Una veu oculta", Avui, 18 de desembre de 1997)
 

* * *
 

"La qualitat de la llengua poètica de Teresa d'Arenys sobresurt en el context de l'obra d'una generació de poetes que s'ha fet remarcar precisament per una recuperació de les qualitats "materials" de la llengua de la poesia. "

(Miquel Desclot: contracoberta llibre Tuareg. Cants.... Barcelona: Angle, 1999)
 

* * *
 

"Amb aquesta versió dels Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar, la Teresa d'Arenys ens ofereix la revelació del món dels tuaregs, una bellesa lírica a l'alçada de les tradicions literàries més nobles, servida en la safata d'un català ardent i impecable."

(Joan Rendé, contracoberta, Tuareg. Cants.... Barcelona: Angle, 1999)
 

* * *
 

"[...] Teresa d'Arenys ja va traduir Dos Rèquiems, de Rilke, no pas per simple capritx o joc literari, sinó perquè en els mots del poeta alemany hi reconeixia un dolor, que era el seu, davant la mort d'amics i familiars que estimava, Ferran de Pol entre ells. Ara no és el dolor –o sí: el dolor de tot un poble-, allò que l'ha empesa a identificar-se amb uns estranys poemes, fins a convertir-los en part substancial de la seva obra poètica: Tuaregs és un llibre que, ja des d'ara, forma part de la constel·lació d'aquelles petites joies que una literatura cedeix a una altra per enriquir-la [...] ."

(Jordi Castellanos: "La poesia dels senyors del desert", Avui, 26 de juliol de 1999)
 

* * *
 

"[...] Aquest cas és a la pàgina 313 d'El quadern d'Agnès Solà, novel·la de Teresa d'Arenys publicada per Angle Editorial (març del 2001). Llibre enginyós, viatge salvífic d'exploració del propi interior, inspirat en els millors exemplars occidentals del ram: des de l'Apocalipsi fins a Espriu, passant per Homer i Dante. La penetració cap a l'interior d'un mateix es premia sovint amb una riquesa immensa de llenguatge: aquell llenguatge que se'ns va sedimentar amb els misteris, els afectes, les ironies, els experiments, les descobertes, les companyies, les emocions, les pors de la infància. A mi un bon llibre em produeix una impressió tan fonda pel que diu com per les paraules i expressions que fa servir; i si és català, em trasbalsa quan em transporta a les insondables profunditats del llenguatge patrimonial. A part la riquesa de la terra, aquí hi trobaran, en equilibrada convivència, un llenguatge estàndard admirablement segur [...]".

(Joan Solà: "Escriptors responsables", Avui, 5 de juliol de 2001)
 

* * *
 

"[...] Per això El quadern d'Agnès Solà és una novel·la singular, perquè no s'acontenta en el relat dels fets externs, sinó que indaga la mort mateixa [...] Les descripcions bellíssimes de la natura, sobretot en relació amb les terres de Ponent, la riquesa formal, l'actualització de girs idiomàtics i de mots antics i d'altres estructures ens diuen que aquesta llengua no és pas morta."

(Lluïsa Julià: Serra d'Or, setembre 2001)