Xavier Benguerel (Barcelona, 1905-1990), escriptor i traductor.

Resideix al barri del Poblenou de Barcelona fins als 33 anys. L'any 1929 s'incorpora a la novel·la catalana amb Pàgines d'un adolescent. Des d'aleshores escriu més de vint novel·les, un recull de poemes, tres obres de teatre, quatre reculls de narracions i dos llibres de memòries.

Abans de la guerra civil espanyola ja havia publicat la novel·la Suburbi (1936), ambientada al barri obrer del Poblenou, ara pràcticament desaparegut per la transformació dels Jocs Olímpics del 1992. En acabar la guerra, s'exilia a Xile fins al 1954. En tornar a Catalunya, reprèn la publicació de novel·les de fons autobiogràfic com El testament i la sèrie de novel·les d'Els vençuts, sobre l'exili.

Guanya el premi Planeta 1974 amb la novel·la Icària, Icària... (1974), que recrea l'efervescència anarquista del seu barri de joventut. I el 1978 obté el premi Crítica Serra d'Or amb Llibre del retorn (1977).

Com a traductor ha treballat amb obres de Poe, Mallarmé, Rimbaud i Neruda, però la seva tasca en aquest camp és especialment reconeguda per la traducció íntegra, per primera vegada en català, dels dotze llibres de les Faules de La Fontaine, i Les flors del mal, de Baudelaire, versions elogiades per la crítica.

El 1988 li rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Fou Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Bibliografia: Emili Gil.
Documentació: AELC.
Actualització: Nausica Solà.