"En Benguerel no ha sentit mai la seducció de les modes: el que ell espera de la forma i del llenguatge és que li serveixin per a expressar el seu pensament amb la màxima claredat. De fet, es tracta del repte més honest que pot acceptar un escriptor. Però com ha tingut, en Benguerel, l'obsessió de polir i de donar la màxima validesa a aquesta forma i aquest llenguatge! Ell diu que això el fa sofrir, però deu ser un sofriment que l'atreu amb fascinació: no li és possible de rellegir cap dels seus escrits sense sentir-se obligat a corregir i canviar, sempre li sembla que hi ha alguna manera més cenyida i concreta. Aquest mateix escrúpol que l'empeny a buscar la perfecció tal com l'entén, el mou a verificar dates i a puntualitzar, a confrontar informacions i a reconstruir fets, posant els records sota el control de les comprovacions. Pertany, crec, a la mena de cronistes més de fiar: els que uneixen el do de saber explicar a una honestedat exemplar i a una profunda humanitat."

(Pere Calders. Pròleg a Memòries 1905-1940. Barcelona: Alfaguara, 1971)

* * *

"Traducció feta amb tant de gust com d'enginy, i amb coneixença de l'autor i de l'ofici. Doll de mots ben triats, de rimes reexides i de ritmes esvels i bategants."

(J.V. Foix. Sobre la traducció de Fables / Faules. Barcelona: El Mall, 1984)

* * *

"És una versió meravellosa. Calia —i el traductor el té— un prodigiós domini de la llengua i del vers per poder assolir aquests cims de perfecció i d'exactesa poètica. Modestament, En Benguerel parla en el pròleg d'infidelitats. El sacrifici d'un matís secundari o l'addició d'un mot per les exigències de la rima, no són pas cap traïció. Aquesta versió és un exemple de fidelitat essencial, de fidelitat a la forma, al moviment i al to de La Fontaine."

(Marià Manent. Sobre la traducció de Fables / Faules. Barcelona: El Mall, 1984)

* * *

"Com valoraria el vostre enginy, la vostra ciència i la vostra traça, l'estrany, contradictori i sapientíssim gran poeta que tan bé heu traduït! Amb aquest sol esforç —aquest enorme esforç fet— ja hauríeu guanyat un lloc destacadíssim en la nostra cultura... Aquesta empresa, que tant ens enriqueix a tots, havia de ser per força vostra."

(Salvador Espriu. Sobre la traducció de Fables / Faules. Barcelona: El Mall, 1984)

* * *

"La Fontaine supo dar grandeza a lo mínimo, virtud que solo se brinda a los elegidos. Y Xavier Benguerel acierta al incorporar el milagro a su ilustre y jugosa y eficaz lengua literaria: el catalán por el que la "cigala i la formiga" y "el lleó i l'àliga i el cérvol" lafontenianos se mueven gráciles y saludables como el pez en el agua. Hacia ambos vaya mi admiración sin reserva y mi gratidud de lector."

(Camilo José Cela. Sobre la traducció de Fables / Faules. Barcelona: El Mall, 1984)