Josep-Ramon Bach neix a Sabadell el 15 de juny de 1946.

Es dona a conèixer com a poeta als 18 anys, amb el premi Pere Martí Peydró. Poc després, publica per primera vegada a la revista Riutort, i el 1971 participa en un volum conjunt en homenatge al poeta i dramaturg Pere Quart. Aquests primers passos es complementen amb un parell de reculls breus, com ara Emily Kraufort, alumna de primària (poemes de Johnny Course), on ja assaja la creació d’un heterònim poètic.

Fa el salt editorial amb els Llibres del Mall, on publica De rems i hores (1974), Diorames (1975) i Trànsfuga de la llum (1985), llibres en què el poeta prova diverses formes i temàtiques, amb un esperit experimental, fruit del seu contacte amb el grup artístic Sala Tres de Sabadell. D’aquesta època també és el volum Reliquiari, encara que no veu la llum fins al 1994.

Després d’un parèntesi editorial, durant el qual explora la traducció, l'adaptació i la reescriptura de literatura popular africana i asiàtica, torna el 1996 amb L’ocell imperfecte, una col·lecció de proses poètiques que rep el premi de la Crítica Serra d’Or i marca un punt d’inflexió en la seva carrera. Aquí inicia el mite de Kosambi, un nou heterònim, la veu d’un vell narrador africà que mostra els fets de la vida quotidiana des d’una perspectiva optimista, irònica i mítica. Aquest cicle de Kosambi recull altres títols, com Viatge al cor de Li Bo (1997), Ploma blanca. Poesia oral africana (1999) o Kosambi, el narrador (2006). Aquest darrer títol l’introdueix en la narrativa, on també ha publicat literatura infantil, amb Viatge per l’Àfrica (2000) i El gos poeta (2007).

El laberint de Filomena, premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2009, li permet evocar un món personal d’infantesa, ambientat a la vila de Castellar del Vallès, durant la postguerra. Aquest llibre posa punt i final al cicle de Kosambi i inicia una nova etapa, molt més variada pel que fa a les temàtiques. A Caïm, premi de la Crítica Serra d’Or 2015, denuncia la injustícia humana, i Secreta dàlia guanya el premi Vicent Andrés Estellés 2016. D’altra banda, L’Enunciat (2011) recull 666 aforismes, en els quals mostra, mitjançant la ironia i el joc, la seva visió de la poesia i la vida. 

Josep-Ramon Bach també ha viscut una intensa relació amb el teatre, amb l’escriptura de peces breus, molt influïdes pel teatre de l’absurd, compilades en títols com Diàlegs morals sobre la felicitat o La dama de cors se’n va de copes.

L’any 2017, en una col·laboració entre l’editorial Tres i Quatre, la Fundació Ars i la Fundació Banc Sabadell, s’inicia la publicació de la seva obra completa amb el títol L’instint, que tindrà cinc volums més.

El 9 de març de 2020 mor a Barcelona.