Autors i Autores

Jordi Arbonès
1929-2001

L'autor el 1964, dirigint teatre al Casal Catalunya de Buenos Aires.
L'autor el 1964.

Biografia

Vaig néixer el 17 de juliol de 1929, a Barcelona, al carrer de Cortines. Estudis primaris al "Colegio Pelayo", del carrer del Portal Nou, amb un mestre amb guardapols i palmeta. Exili del meu pare a França. La meva mare ha de fer feines per les cases. Als 14 anys començo a treballar d'aprenent (o sigui, tirant de carretó) en una distribuïdora de materials elèctrics i faig la tenidoria de llibres a l'"Academia Fernández", del carrer de la Princesa. Estudio anglès pel meu compte i, després, durant un any, amb un professor particular sense títol. Estudio català i literatura catalana amb el mestre Antoni Jaume. Llegeixo literatura anglesa i nord-americana. El desembre de 1956 faig un viatge d'estudis a Anglaterra. El 1956, parteixo cap a l'Argentina per casar-me amb la que encara és la meva muller. Tinc dos fills i un net.

Quan tenia 15 o 16 anys, vaig començar a fer teatre, com actor, a Germanor Barcelonina, del carrer de Carders. En tornar del servei militar (que el vaig fer a Camprodon, tret del període d'instrucció a Garriguella), integro la Comissió de Cultura, que dirigia Marià Altimiras, de la "Penya Cultural Barcelonesa", al carrer de Sant Pere Més Baix. Publiquem una revista ciclostilada, Inquietud, en la qual col·laboro amb articles i algun poema. Dicto un curs d'anglès amb la intenció que els alumnes aprenguin també el català, car els exercicis de traducció cal fer-los a la nostra llengua. Faig coneixença amb Ricard Salvat, que dirigeix L'home que va néixer per morir penjat, de Richard Hughes, que jo havia traduït, i una lectura del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, en la qual participo com a recitador.

En arribar a Buenos Aires, després de treballar un parell d'anys en un despatx, entro a l'Editorial Poseidon, de Joan Merli, on faig de corrector i superviso originals, i aprenc tot el que fa a l'edició de llibres. Començo a traduir novel·les policials al castellà. Paral·lelament, inicio les meves activitats al Casal de Catalunya. Faig de secretari de redacció de la revista Catalunya. Tradueixo Del pont estant, d'Arthur Miller, Un tramvia anomenat Desig, i La gata damunt la teulada, de Tennessee Williams, que són representades pel Quadre Escènic de l'entitat, sota la direcció de Joaquim Moreno. Com a director, hi poso en escena, en un lapse de tres anys (a partir del 1962): La nostra mort de cada dia, de Manuel de Pedrolo (estrena universal); Parasceve, de Blai Bonet; Antígona, de Salvador Espriu; És perillós fer-se esperar, de Josep Ma. Espinàs; Nord enllà, de Ricard Salvat, i la lectura de La pell de brau, d'Espriu. L'any 1964, en col·laboració amb Jordi Solé, i per tal de commemorar l'aniversari del naixement de W. Shakespeare, posem en escena una adaptació d'Otel·lo, basada en la traducció de Josep M. de Sagarra.

Després de fundar amb altres compatriotes Obra Cultural Catalana (l'any 1966), hi faig diverses conferències i hi dirigeixo una sèrie de sessions de teatre llegit i actuat: Exode, de Baltasar Porcel; La maleta, de Rafael Tasis; Els espies, de Ricard Salvat; Homes i No, de Manuel de Pedrolo; Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu; Dos quarts de cinc, de Maria A. Capmany; Tècnica de cambra, de Manuel de Pedrolo.

[Text de Jordi Arbonès i Montull (1999)].

L'escriptor mor el 6 d'octubre de 2001.