—Maria Àngels Anglada continua immersa en la producció literària. Editorial Empúries presenta avui el seu últim llibre Retalls de vida a Grècia i Roma, un recull de textos clàssics sobre temes quotidians. Quina tria ha fet?
—M'he interessat per textos que aborden aspectes de la vida quotidiana com ara les malalties, la salut, els plets, la cuina i l'amor.

—Quina creu que és la seva principal aportació?
—El més original són les presentacions. Per presentar Plaute, per exemple, fingeixo que són dos esclaus romans van al teatre i conversen entre ells.

—Aquest tipus de lectures poden acostar els joves cap als clàssics?
—Sí, crec que sí. Hi ha textos molt divertits, com ara els remeis que dóna Ovidi per als joves enamorats de cortesanes i de dones lleugeres.

—Creu que hi ha poc interès acadèmic pels clàssics?
—Ara el llatí i el grec estan molt bandejats. És curiós, perquè al costat d'això he vist, per exemple, que el premi de novel·la juvenil de la Fundació Bertrana d'en Jordi Coca és sobre la comèdia Els ocells d'Aristòfanes.

—Lamenta que el llatí desaparegui dels instituts?
—És un error. No dic pas que tothom hagi d'estudiar els clàssics ni fer-ne sis anys com fèiem nosaltres al batxillerat, però, vaja, em sembla que l'han bandejat massa.

—A la seva nova novel·la El quadern d'Aram tracta l'èxode armeni. És el mateix esperit de denúncia d'El violí d'Auschwitz?
—Sí, el que passa és que aquest genocidi és molt més desconegut. A més, ha estat sempre negat pels turcs.

—Abans de portar un original a l'editorial, el fa llegir sempre a la família?
—Sí. Normalment la meva filla Rosa és la primera lectora.

(Jordi Serrat. Avui, 21 d'octubre de 1997)