Sebastià Alzamora
Pòrtic
Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972). Escriptor, crític literari i gestor cultural.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Ben aviat s'erigeix com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Forma part del nucli generacional anomenat "Els Imparables", conjuntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano i amb els quals publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).
Es dona a conèixer amb el poemari Rafel (1994). Posteriorment, publica, entre d'altres, Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003) i La part visible (2009). Part de la seva obra poètica ha estat aplegada en antologies conjuntes, com per exemple Imparables (2004). Com a narrador és autor de L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). Escriu també l'assaig Gabriel Janer Manila: L'escriptura del foc (1998) i participa amb relats breus en diversos volums col·lectius. L'obra de Sebastià Alzamora ha estat profusament premiada; compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.
També és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i en múltiples revistes científiques i culturals, com Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca, El Singular Digital o Catalunya Ràdio.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Jordi Garcia, ©Ernest Albentín, ©José Mª de Llobet.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), compagina la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Ben aviat s'erigeix com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Forma part del nucli generacional anomenat "Els Imparables", conjuntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano i amb els quals publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005).
Es dona a conèixer amb el poemari Rafel (1994). Posteriorment, publica, entre d'altres, Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003) i La part visible (2009). Part de la seva obra poètica ha estat aplegada en antologies conjuntes, com per exemple Imparables (2004). Com a narrador és autor de L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015). Escriu també l'assaig Gabriel Janer Manila: L'escriptura del foc (1998) i participa amb relats breus en diversos volums col·lectius. L'obra de Sebastià Alzamora ha estat profusament premiada; compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.
També és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i en múltiples revistes científiques i culturals, com Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca, El Singular Digital o Catalunya Ràdio.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Guillem Molla per a l'AELC.
Fotografies: ©Jordi Garcia, ©Ernest Albentín, ©José Mª de Llobet.
Amb el suport de:
