He escrit dues normes dels laberints
als marges estrets del llibre del temps.

La primera és que els seus túnels estiguin
fets de la pedra gastada dels dies
i coberts amb la volta de les nits.

La segona és que l'arquitecte etern
faci que els senders clars, inevitables,
els que ens facin anar més lluny del centre,
tinguin el paviment de fosc desig.

(Poema "Les Normes dels Laberints", dins del llibre Llunari. Barcelona: Proa, 2008, p. 13)