Eugeni Xammar (Barcelona, 1888 – L'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, traductor i diplomàtic.

La seva formació inicial l'adquireix sobretot al CADCI, on s'afilia com a treballador de comerç. Des de molt jove col·labora en la premsa catalanista del moment: La Tralla i El Poble Català.

Home inquiet, el 1909 viatja a París i Buenos Aires i més tard s'estableix a Londres de corresponsal dels diaris El Diario Gráfico i La Publicidad. A partir de 1917 passa a ser redactor en cap de la revista aliadòfila Iberia i escriu per a la premsa de Madrid. L'any 1923 va a Berlín on coincideix amb Josep Pla i ambdós escriuen unes cròniques impactants per a La Veu de Catalunya i La Publicitat. Paral·lelament exerceix de traductor d'obres d'autors com Thomas Mann i Walter Scott.

Malgrat el seu esperit crític és un clar defensor de la República i del president Francesc Macià. Durant aquests anys ocupa diversos càrrecs a les ambaixades de les principals ciutats europees (París, Berlín, L'Haia, Estocolm, etc.). A l'exili és cap de gabinet del president Irla i col·labora en les publicacions catalanes editades a l'estranger. També escriu per a la premsa argentina. Acabada la Segona Guerra Mundial treballa a diversos organismes internacionals (la FAO, l'OMS i l'ONU).

Als darrers anys de la seva vida narra les seves valuoses memòries, Seixanta anys d'anar pel món, a Josep Badia i Moret de l'Ametlla del Vallès.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.
Fotografies: © Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Fons Eugeni Xammar.