ESCENA II

Dits i PAULA, des de la finestra o balcó

PAULA: Francisqueta! Què fa aquí? Això són maneres d'anar per les
maduixes? Pugi de seguida.
FRANCISQUETA: Ja vinc. (A BATISTA.) Veu? Per mor de vostè? (Se'n va)
BATISTA: No la renyi, senyora Paula. Jo l'entretenia. Té una punxeta - que ni menos se li veu - entre pell i ungla. Un servidor li deia: no te la trauran amb pinces. Amb pega de sabater o diaquilon eixirà.
PAULA: Entesa la cúbica. (Amb ironia) Això ho fa que no pot ploure! Sap què són vostès? Uns baliga-balagues que no es cuiden més que de fer lo tarambana amb les minyones i distreure-les dels seus quefers.
BATISTA: Ai, ai! Nosaltres?
PAULA: I notar lo que fan per les cases. Ara mateix aquesta botiga serà l'agència de les tafaneries del barri.
BATISTA: Perdoni, senyora Paula. Per mi vostè la renyarà, i n'és ben innocenta; ella ja frisava per anar-se'n.
PAULA: No m'hi vingui, amb semblants plataformes. Que es pensa que só com aquestes bledes que es deixen ensibornar amb quatre magarrufes? (Tanca amb revolada
BATISTA: Escolti, no sigui tan teiosa.
PAULA: (tornant a eixir) Vagi allà, poca-solta. No em té de dir res, vostè. ( Se fica a dins)
BATISTA: Que en deu fer, d'anys que no li han fet festes i que no n'ha sentit, de mentides dolces! Pobreta! Encara les tornaria a creure. Però s'hauria de fer tosquejar la cara; la té més arrugada que un prisat de camisa.

ESCENA III

BATISTA i REQUENA, que baixa tot passejant

REQUENA: Hala, Batista, tú siempre estás en chunga con las vecinitas.
BATISTA: Bon dia, senyor Requena. Vostè fent passacalle. Què hi ha de nou? Com està la peninsula?
REQUENA: ¡Cómo ha de estar! En un compromiso perpetuo. (Amb malícia) Figúrate que voy de diario toda la mañana, y ahora mismo advierto que debe ser día de gala con uniforme, porque desde allí, de refilón, he visto que había besamanos. Yo no sabía nada; como no leo los papeles...
BATISTA: Jo tampoc.
REQUENA: Avísame, hombre, otra vez que haya de haber ceremonia; me pondré el casco con el pajarraco. (Fent l'accionat de volar)
BATISTA: Doncs, miri, ja se'l pot anar a posar des d'ara, perquè cada punt m'hi robo, amb aquestes cerimònies i fineses honestes de la carrera.
REQUENA: Guapo, me gustas por la confianza.
BATISTA: Què! ni menos me n'adono! De vegades fins ne tinc consciència, perquè no abasto per totes. Corre un floret de minyones més eixerides i escaients, que es guanyen la voluntat d'un jove. Tenen certa llei de mirar tan enternidor, que, l'hi dic de sèrio, senyor Requena, encara que em vogués mortificar no podria estar-me'n.
REQUENA: ¡Aprieta!
BATISTA: Les hi tinc de fer alguna francesilla: quatre granets d'arròs, alguna mongeta, tirats sense malícia...
REQUENA: Pues, claro. ¿De dónde habías de sacar tú la malicia?
BATISTA: Lo pessiguet suau, amb modos, no massa fluix ni fort; que es queixin més per prudència que pel càstig.
REQUENA: Sí, ya me hago cargo. Me parece que algún día...

ESCENA IV

Dits i el NOI, que surt corrent

NOI: Diu la mare que em dongui un xavo... (Se queda tot sobtat) Ai, ara no me'n recordo...!
BATISTA: Bona l'hem feta!
REQUENA: ¡Pues te has lucido!
NOI: (tirant-se enrera) Mare, què m'ha dit, safrà?
UNA VEU: (des de dalt, cridant, sense sortir ningú) Un xavo d'espècies, gandul; ja t'ho donaré jo quan pugis! (Entren lo Batista i el Noi a la botiga.)
REQUENA: Lo dicho. Que te van a trencar un dia les cames, noi. (Se'n va)

( Qui... compra maduixes )

(Del llibre Narracions i teatre. Barcelona: Edicions62-Orbis, 1985, p. 177-179)