Palmira Ventós i Cullell (Barcelona, 1858-1916). Escriptora de relats, novel·la i teatre, dramaturga i pintora aficionada. Tot i ser una autora actualment desconeguda, és una de les primeres dones que publica narrativa durant els primers anys del segle XX i la primera escriptora catalana que porta una obra de teatre a escena. 

Sota el pseudònim de Felip Palma, Palmira Ventós publica les seves primeres obres a les revistes L'Avenç i Joventut. Es dona a conèixer amb La Porc, un relat del 1902, seguit del recull Asprors de la vida, el 1904, i la seva única novel·la, La caiguda, el 1907. Totes tres s’emmarquen en el corrent modernista, marcat pel ruralisme de l’època i per la figura de Víctor Català. 

A partir de 1909, paral·lelament amb l’inici del Noucentisme, la seva escriptura fa un gir i es dedica al teatre. S’estrena amb la representació de l’obra Festa completa, posteriorment reescrita i convertida en Isolats, que té un èxit eixordador però efímer. El fracàs de les següents obres marquen el final literari i gairebé vital de Felip Palma, ja que mor prematurament l’any 1916.

La seva obra destaca per la crítica a les convencions socials de l’època, com el matrimoni i la religió, i analitza la situació de la dona al principi del segle XX.

 

Pàgina elaborada per Marta Barberan per a l'AELC.
Documentació: Felip Palma. La caiguda i altres.
Fotografia: © Diccionari Biogràfic de Dones.