Palmira Ventós i Cullell neix a Barcelona el 1858, però passa llargues temporades a la casa familiar del seu pare, Miquel Ventós i Felip, a Torroella de Montgrí, a l’Empordà, on moltes de les seves obres estan emmarcades.

El seu entorn familiar i amistós està lligat al món intel·lectual. La seva germana Isabel es casa amb l’escriptor i editor Josep Massó i Torrents, fundador i director de la revista L’Avenç, on les primeres narracions de Felip Palma surten a la llum, i el fill dels dos i nebot de Palmira Ventós és l’escriptor, crític literari i poeta Josep Massó i Ventós. 

Palmira Ventós és una escriptora tardana. Comença a escriure cap als 40 anys, però abans de la seva primera publicació ja ha fet d’actriu en teatres amateurs de la mà del pintor i dramaturg Modest Urgell, amic i mentor de l’autora, amb qui també comparteix l’afició per la pintura. Ventós també participa en tertúlies literàries i recitals que es fan majoritàriament en l’àmbit privat. De fet, en una d’aquestes trobades de personatges il·lustres sabem, gràcies a la poeta Roser Matheu, que Palmira Ventós organitza uns jocs florals infantils en els quals ella mateixa participa.

Palmira Ventós es dona a conèixer gràcies a les publicacions dels seus relats en revistes literàries com Feminal, L’Avenç i Joventut, i signa les primeres obres en l’anonimat, sota el pseudònim de Felip Palma. La seva primera obra, publicada el 1902, coincideix amb el sorgiment del Modernisme, a principis del segle XX, i amb la irrupció de la generació de narradores com Víctor Català (Caterina Albert), Carme Karr, Dolors Monserdà, Francisca Torrent i Maria Domènech.

La Porc és el primer conte de Felip Palma, seguit del recull de narracions Asprors de la vida, el 1904, i La bondat d’en Lino, el 1905. Són tres obres agres i punyents, ambientades a l’Empordà i amb un llenguatge ric i característic de la zona. Fidel al corrent modernista, destaca el ruralisme, que l’autora rebutja com a entorn idíl·lic, així com una forta crítica als matrimonis de conveniència, una denúncia a la brutalitat de l’home i l’èmfasi de la sexualitat, que, alhora, són els temes recurrents de l’obra de Ventós.

A partir de 1907 Felip Palma presenta una distanciament amb les obres anteriors, que ja queda palès en la novel·la La caiguda, publicada aquest mateix any. L’autora abandona l’agressivitat i la violència dels primers relats i busca un nou estil al marge del ruralisme en un moment en què el Modernisme està en crisi i s’obre pas el Noucentisme. En aquesta etapa de canvi, Palmira Ventós descobreix la seva identitat al públic i signa les publicacions afegint-hi el seu nom. Pel que fa a la seva obra, introdueix amb força la ironia i els diàlegs, preludi de la seva posterior etapa com a dramaturga.

Així doncs, després de rebre dures crítiques pel ruralisme cruent dels seus relats i afavorida per la destresa en els diàlegs, Palmira Ventós fa un gir cap al teatre, la seva vertadera passió, i debuta amb Festa completa, de la qual només se'n fa una única representació al Teatre Principal. Més tard, Ventós en fa una  nova versió anomenada Isolats que s'estrena el 1909 al Teatre Romea. És la primera obra d’una escriptora catalana portada a escena, cosa que li profereix una gran rebuda pel públic i la crítica i obre la porta a altres escriptores dins d’aquest camp. Isolats és una obra reivindicativa que denuncia la mala situació social de la dona, critica el matrimoni i carrega contra la xafarderia i el conservadorisme del context on succeeix l’obra.

Després del gran èxit d’Isolats, Felip Palma continua escrivint teatre, però les següents obres no obtenen el mateix ressò. Tant L’enrenou del poble, representada al Teatre Romea el 1909, com La força del passat, el 1911, deceben el públic. A partir de llavors, Felip Palma desapareix de l’escena catalana i viu els últims anys de la seva vida retirada i malalta. Mor el novembre de 1916, deixant un inèdit volum de treballs en prosa titulat Visions d’un paratge, part d’una novel·la titulada La força del passat, i l’acte primer del drama L’onada, però cap d’aquestes obres s’ha mantingut.