"Les visions poètiques de Montserrat Vayreda es caracteritzen per un afinat realisme, fruit d'una observació minuciosa i sensible, d'estones llargues i sense pressa passades enmig dels camps i els boscos."

(M. Àngels Anglada: Amb el sol a la mà (poemes per infants), 1978)
 

* * *
 

"La personalitat creadora de Montserrat Vayreda és, a hores d'ara, força atípica en el nostre panorama literari. Hom hi troba, d'una banda, l'arrelament a la terra i al paisatge que era propi d'alguns poetes catalans de generacions anteriors a la seva; i, per altra part, una curiositat universal i uns amplis interessos culturals, no limitats a la poesia, i basats en una formació en bona part autodidacta. Afegiu-hi encara el seu arbre familiar —es pot ben parlar d'una "dinastia" Vayreda— ple d'artistes plàstics, escriptors i científics de vàlua: estareu d'acord amb mi que podem esperar, d'un rebrot d'aquests arbres, autèntics "fruits saborosos"."

(M. Àngels Anglada: Els pobles de l'Empordà, 1984)
 

* * *
 

Qui ha tingut el goig de presenciar Montserrat Vayreda —a casa seva, en taula de restaurant o sala d'actes, o en l'escenari d'un teatre— declamant un poema, haurà sentit fins a quin punt es pot injectar vida a la lletra inert del paper, com fa un músic amb les notes negres i mortes d'un pentagrama, i com vers i poeta recuperen l'antiga esplendidesa de l'oralitat que ja practicaven els antics en aquest espai mediterrani.

(Joan Ferrerós: Solapa del llibre Irisacions. Gaüses: Llibres del Segle, 2001)
 

* * *
 

"Nascuda a Lladó i resident a Figueres, que la féu filla adoptiva de la ciutat, germana de l'escriptora Maria Àngels Vayreda, i marcada sense cap mena de dubte per la nissaga artística i literària del seu cognom, Montserrat, mestra en gai saber, és una enamorada de l'Empordà que pinta amb lletres el seu paisatge i despulla l'esperit de la seva gent amb subtil delicadesa."

(Joan Armangué i Ribas: Montserrat Vayreda, 2003)
 

* * *
 

"Arrelada en el nostre Empordà, al qual tant has sabut lloar amb les teves poesies, reps aquella força especial que dóna la terra, un fort caràcter i un precís sentit crític. No puc deixar de fer referència a aquells robustos avets que has vist créixer en la teva masia, i que el teu pare plantava per celebrar el naixement de cadascun dels seus fills, un bell símbol d'entitat familiar que has rebut i que practiques."

(Rodolfo Márquez Morgade: Montserrat Vayreda, 2003)