Montserrat Vayreda i Trullol neix a Lladó, Alt Empordà, el 28 d'agost de 1924 al bell mig d'una família coneguda per la dedicació artística de molts dels seus membres i mor a Figueres el mes de novembre de 2006. Ja d'adolescent llegeix els grans autors europeus, gràcies a l'extensa biblioteca familiar. Després d'un primer període en què viu a Can Nogué de Segaró, es trasllada a Figueres, on cursa els estudis de primària i batxillerat que ha d'interrompre en començar la guerra civil. Després conclou la seva formació general a Barcelona amb uns cursos de cultura i per un període de tres anys.

Es dona a conèixer el 1955 amb el poemari Entre el temps i l'eternitat al qual seguirà Ofrena de Nadal de 1965, llibres amb poc ressò a causa de la dictadura franquista. Al mateix temps es relaciona amb poetes castellans i l'any 1967 Carmen Conde la inclou en l'antologia Poesía femenina española. Durant aquests anys cinquanta i seixanta participa en nombrosos certàmens poètics, però davant la repressió de la llengua catalana decideix concorre a concursos del Rosselló i altres comarques de la Catalunya Nord. D'aquella època són els reconeixements de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, a Perpinyà, i al Felibritge provençal.

Posteriorment, obre una botiga d'objectes d'art i d'antiguitats a Figueres, un lloc que, fins als anys vuitanta, esdevé centre de tertúlies literàries dirigides per Carles Fages de Climent, de qui l'autora es considera deixebla. Amb aquest i amb l'escriptora Carme Guasch inicia les Festes anuals de la Poesia de Figueres i promou nombrosos actes d'homenatge a figures empordaneses o vinculades a l'Empordà. Al llarg de tots aquests anys, alterna la prosa amb la poesia lírica i col·labora activament a diferents revistes i diaris locals.

També és autora d'alguns dels llibres més representatius sobre l'Empordà, la terra que tant estima. Cal destacar-ne, el llibre Els pobles de l'Empordà de l'any 1984, en què dedica un poema a cadascun dels pobles d'aquesta comarca. En prosa escriu, sobretot, llibres descriptius sobre el paisatge empordanès. A L'Empordà Màgic, de 1988, fa un recorregut al llarg de la història i de la geografia de l'Alt Empordà, mentre que a La màgia del Baix Empordà, de 1990, la protagonista és aquesta altra comarca. Per escriure aquests llibres, l'autora va recórrer a peu tots els indrets de les comarques i hi va visitar totes les cases pairals.

En el vessant artístic, és autora de catàlegs d'exposicions del Museu de l'Empordà (Figueres) com, per exemple, de l'Exposició antològica de Josep Bonaterra, de 1984, fruit de l'estreta relació que ha mantingut sempre amb nombrosos pintors. A més a més, col·labora a les revistes i als diaris Presència, Empordà, Vida parroquial, L'ocell de paper i Revista de Girona.

Mor el 8 de novembre de 2006.