Bonaventura Vallespinosa i Salvat neix a Vilafranca del Penedès el 1899, fill de Bonaventura Vallespinosa i Sistaré i de Magdalena Salvat i Martí. Pel càrrec de recaptador de tributs del pare, la família es trasllada a Reus on el jove futur escriptor estudia el batxillerat. Més tard fa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1922. Abans ja havia començat la seva col·laboració a les revistes reusenques, La columna de foc (1918), futurista, i Llaç (1919), noucentista.

Treballa com a metge per al servei de la Mancomunitat de Catalunya a Sant Julià de Vilatorta i a Sant Feliu del Llobregat, on viu durant el període de la Guerra Civil. El 1939 torna a Reus on obre un consultori mèdic i posteriorment exerceix de metge per a la Seguretat Social. És ben viva, però, la seva dedicació a l'escriptura i en especial a la traducció. Aviat es relaciona amb els membres del Centre de Lectura de Reus on el 1955 és nomenat president de la Secció de Lletres i promou un bon nombre d'activitats culturals tant en l'àmbit literari com en el teatral. També dirigeix la revista del Centre de Lectura i entre el 1956 i el 1961 impulsa la publicació de diversos volums de l'Antologia de la poesia reusenca.

Conscient de la necessitat d'incorporar a la cultura catalana les grans obres de la literatura universal, tradueix sobretot els clàssics francesos i italians. De la seixantena de traduccions realitzades al llarg de la seva vida, moltes encara inèdites, predominen les d'autors dramàtics com Molière, Racine, Anouilh, Cocteau, J. P. Sartre, Camus, Ionesco, Pirandello, T. Williams, etc. L'any 1980 obté el premi Josep Maria de Sagarra per la seva versió d'És així, si us ho sembla, de Pirandello. Paral·lelament, amb el suport de l'ajuntament de Reus, inicia la formació d'una escola de teatre, amb el nom de Teatre de Cambra, lligada al Centre de Lectura i que oferirà obres traduïdes per ell com, entre altres, La veu humana, de Cocteau.

Al mateix temps tradueix narrativa com la novel·la Bell estiu (1967) de Cesare Pavese, la novel·la negra Els desapareguts de Saint-Agil (1964) de Pierre Véry, o l'assaig filosòfic d'Albert Camus El mite de Sísif (1987). Amb un llenguatge acurat i fidel a l'original, com afirma Joaquim Mallafrè, excel·leix també en la traducció de poesia, com ho demostra la seva versió del gran poema narratiu Orland furiós (1983), de l'escriptor renaixentista italià Ludovico Ariosto. Per aquesta traducció la Generalitat de Catalunya li atorga el premi Sant Jordi de 1984. Abans, el 1980, l'Ajuntament de Reus l'havia nomenat fill adoptiu.

Bonaventura Vallespinosa mor a Reus el 1987.