Antoni Turull i Creixell neix a Barcelona el 5 de maig de 1933. Fill de Xavier Turull Ventosa, reconegut arquitecte noucentista, i de Maria Assumpció Creixell, filla d'una família burgesa barcelonina. És el petit de quatre germans que aviat queden sense pare perquè mor l'any 1934 a causa d'un accident mentre manipulava petards en plena revetlla de Sant Joan.

Els anys de la Guerra Civil els passa a Viladrau i una vegada finalitzada retorna a Barcelona. Estiueja a la Garriga a la torre de la família materna que anys més tard serà l'escenari d'una de les seves novel·les, La torre Bernadot, premi Sant Joan de novel·la de 1985.

Estudia a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum de Roma, on es doctora en filosofia amb una tesi sobre Berdiàiev. Durant alguns anys pertany a l'Opus Dei. El seu pas per l'exèrcit, a Tetuan, per fer el servei militar, el colpeix intensament perquè viu de prop les injustícies del sistema. L'any 1959 es casa amb Matilde Piera amb qui té tres fills. Anys després, té un altre fill amb Judith Willis.

Treballa en diverses activitats a Barcelona i a principis dels anys seixanta fa de lector de castellà a la Universitat de Glasgow. Torna a Catalunya i, després d'una temporada breu, l'any 1964 es trasllada amb la família a Bristol on, a la Universitat, exerceix de professor de literatura castellana i llatinoamericana i de llengua i literatura catalanes i on, a partir de 1965 impulsa els Estudis Catalans. Això permetrà que anys més tard hi puguin accedir com a lectors els escriptors Montserrat Roig i Francesc Parcerisas. La seva activitat universitària va més enllà de la purament acadèmica i esdevé un activista cultural que organitza des de recitals poètics fins a representacions teatrals amb una clara voluntat de fomentar les relacions humanes i culturals. L'any 1987 invita, com a professor convidat, el poeta Miquel Martí i Pol de qui es llegeix en versió anglesa els poemes de Cinc esgrafiats a la mateixa paret i la conferència "Algunes consideracions sobre experiència i poesia".

En el camp literari, el seu treball com a assagista es focalitza en dos autors que admira i amb qui estableix una gran amistat, Joan Oliver i Nicolás Guillén. Del primer publica un estudi literari complet, Pere IV, poeta del nostre temps (1983), i posteriorment, l'any 1988, l'epistolari que va mantenir l'escriptor sabadellenc amb el filòsof Josep Ferrater Mora. Fruit del seu coneixement de la realitat cubana publica Cuba, hoy: una revolución en marcha (1977).

La seva obra poètica comença amb un recull de poemes de tema bíblic, A l'oreig del capvespre, que s'edita el 1971 acompanyat d'il·lustracions. El segueixen Poesia prima (1986) i Bitllet de tornada (1990).

Del seu treball de traductor destaca la versió catalana de les poesies de William Blake, Cançons d'innocència i d'experiència (1975). També té publicades les versions de diversos poemes de Seamus Heaney i Philip Larkin a la revista Reduccions.

Anterior a La torre Benadot, la seva primera novel·la és Crònica d'Isambard (1976), finalista del premi Josep Pla de 1976. Té una part de la seva obra literària inèdita, tant narrativa com poètica.

Víctima d'un càncer Antoni Turull mor a Bristol el 30 de gener de 1990.