[Sobre Nahid, la meva germana afganesa]
Anna Tortajada practica una fórmula que combina en la ficció el coneixement periodístic sobre el terreny i una intencionalitat temàtica definida. En aquesta ocasió, fa una aproximació al conflicte de l'Afganistan des d'un punt de vista intencionadament feminista. Tenint en compte que davant la diferència cultural és impossible ser neutral, l'empremta occidental d'aquest punt de vista pot donar compte del tractament que l'autora fa d'aquesta qüestió, sobretot en relació als personatges femenins afganesos que apareixen a la narració. El fet que una autora occidental, amb una intencionalitat feminista clara, presenti unes dones afganeses enmig d'un conflicte caracteritzat precisament per l'acarnissament del grups ètnics afganesos practicants de l'islamisme més tradicionalista contra les dones, pot donar idea del posicionament de l'autora i també de la condescendència del lector envers la versemblança del relat, dit sia a propòsit del caire realista que té. Ara bé: és l'autora qui ha trepitjat el terreny abans d'escriure el llibre i, doncs, cal atorgar-li aquest benefici en pro de les finalitats literàries de la seua creació, unes finalitats literàries que poden concretar-se en l'objectiu de proporcionar idea al jovent de la situació que viuen les dones en un conflicte tan penós com el de l'Afganistan, al qual, d'altra banda, és tan relliscós apropar-s'hi des de l'òptica occidental que identifica estat amb país i amb grup ètnic homogeni, quan justament l'Afganistan no s'adiu a cap d'aquestes identificacions.

El relat ens presenta dues noies, una d'aquí, que podria ser de qualsevol país europeu a no ser que alguns noms remeten a un determinat grup, i una noia afganesa, Nahid, que viu amb la seua família, exiliada al Pakistan en el moment que els talibans s'han fet els amos de l'Afganistan, abans dels atemptats de l'11-S. Aquest diguem-ne diàleg intercultural té el seu reflex en l'estructura del relat en els missatges de correu electrònic que intercanvien les dues noies. La d'aquí, Ariadna, és una estudiant universitària que recerca informació sobre la situació de la dona al país de la Nahid. Aquesta, per la seua banda, col·labora en l'organització de dones afganeses que treballen clandestinament per l'educació, un dret que els talibans van prohibir com tantes altres coses.

Aquests correu electrònics són la plataforma on s'articula el discurs ideològic de l'obra, un discurs sense embuts, destinat a proporcionar criteri a un lector juvenil. També serveixen per fer avançar la història, ja que vénen a ser el testimoni dels canvis que experimenten els personatges afganesos.

A banda de la cruesa de les situacions descrites i del descabdellament de la història contada, en algun moment de la narració s'assoleix un determinat to èpic que atorga a la història un valor literari interessant, sobretot de cara al desenllaç i  la idea que, finalment, s'acabarà formant el lector del que se li ha contat, del país del burka i de la situació de les dones que l'han de dur.

Amb un llenguatge del tot intel·ligible Anna Tortajada proporciona una aproximació a una cultura en conflicte que pot ser un descobriment per al públic lector jove, i posa el dit a la nafra del masclisme mostrat aquí en la màxima expressió possible que van ser-ne els talibans.

(Vicent Sanz. Blog Triticària, 19 de juliol de 2009)

* * *

[Sobre La dama. Titayú, una mujer íbera]
A la novel·la se'ns desvetlla el món encara poc conegut dels ibers i el context que va envoltar la creació d'aquesta obra. L'argument es centra en la vida diària dels pobles ibers abans que esclatessin les guerres púniques i s'iniciés la romanització de la Península. Una època fascinant en la qual s'adoraven les deesses de la fertilitat (de les quals probablement la Dama d'Elx sigui una representant), encara quedaven reminiscències del matriarcat i l'artesania hi tenia molta importància.

Mitjançant el retrat de la vida de sis personatges i els seus familiars, l'autora s'endinsa en el món misteriós que va crear aquesta obra tan enigmàtica. Titayú, la protagonista de la història, és la dona de l'escultor Alucio, creador, a la novel·la, de la Dama d'Elx. Així, l'autora mostra un món en què el comerç i no la guerra és el punt de contacte entre els diferents pobles. Però els conflictes entre cartaginesos i romans acabaran per afectar a la Península, canviant el món per sempre…

(Sílvia Tarragó. Blog La veu del roure, 22 de juny de 2011)