Autors i Autores

Rafael Tasis
1906-1966

Rafael Tasis i Marca entre els 25 i els 30 anys d'edat.
L'autor amb el seu fill, Rafael Tasis Ferrer.
Dedicatoria de Tasis als seus fills, a L'étudiant et le sorcier.
Rafael Tasis a Nova York, l'any 1966.

Biografia

Rafael Tasis i Marca neix a Barcelona el 9 de març de 1906. L'any 1921, amb només quinze anys, comença a col·laborar a la revista infantil La Mainada i el 1923 publica la seva primera obra narrativa, El daltabaix, dins de la col·lecció popular «La novel·la d'ara».

Després de la Conferència Nacional Catalana dels dies 4 i 5 de juny de 1922 es decanta clarament, a nivell polític, cap a Acció Catalana, manifestant un clar patriotisme que sempre mantindrà i que es veu accentuat durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1930.

El 1931 publica la novel·la Vint anys, testimoni de la vida barcelonina de l'època, a l'editorial Proa i tradueix obres com El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde, o La nimfa constant, de Margaret Kennedy. Durant aquests anys trenta exerceix com a director general de Serveis Correccionals de la Generalitat. Aquesta feina serà relatada pel propi autor, posteriorment, a l'obra Les presons dels altres, publicada l'any 1990. Col·labora com a crític literari a publicacions com La Publicitat, Mirador, Revista de Catalunya o Serra d'Or, entre d'altres. Amb la vocació d'impulsar la novel·la a casa nostra, escriu els assaigs Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La literatura catalana moderna (1937).

Al començament de la Guerra Civil Espanyola col·labora amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta tasca en surten tres publicacions: La revolució en els ajuntaments (1937, traduïda al castellà aquest mateix any), l'esmentada La literatura catalana moderna (1937) i Les pedres parlen (1938). L'any 1939 s'exilia a París, on viu fins el 1948. Allà hi passa els anys de la Segona Guerra Mundial, amb l'ocupació nazi de la capital francesa, i col·labora amb la radiodifusió del país. Tot l'any. Dotze estampes barcelonines (1943) i Històries de coneguts (1945) són llibres escrits i publicats a París. Així mateix, Rafael Tasis escriu, en francès, l'obra per a infants L'étudiant et le sorcier. Légende catalane (1947). Dels anys a l'exili també en surten, posteriorment, novel·les com Sol ponent (1953), Abans d'ahir (1956) o Tres, obra que obté el Premi Catalònia de novel·la de Mèxic l'any 1953 i publicada en aquest mateix país, el 1962.

L'any 1948 retorna a Barcelona, on treballa com a impressor i llibreter, sempre des del catalanisme i mantenint-se com a important enllaç amb el món de l'exili. Així, en aquesta època col·labora escrivint a revistes de Mèxic, França o Buenos Aires, com El Poble Català (París, 1939-1940), La Nostra Revista (Mèxic, 1946-1955), Pont Blau (Mèxic, 1952-1963), Vida Nova, Quaderns (Perpinyà, 1945-1947) o Catalunya. En aquestes publicacions utilitza, a vegades, els pseudònims de Blanquerna o Pere Bernat. Com a destacat opositor al règim franquista també participa, l'any 1962, en l'anomenat Contuberni de Munic. Des de la capital catalana Rafael Tasis continua, a més, la seva extensa tasca com a escriptor.

És d'especial importància la trilogia de novel·la policíaca formada per les obres La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). Aquesta darrera és adaptada al teatre pel propi autor, juntament amb Josep M. Poblet, sota el títol de Paral·lel 1934 i estrenada al Teatre Romea de Barcelona l'any 1953. Com a autor teatral, Tasis escriu obres com Un home entre herois (1957) o Gulliver i els gegants (1952) i fa diverses adaptacions, com ara La sala d'estar (1962), de Graham Greene. Pel que fa a la divulgació històrica i biogràfica, cal destacar llibres com Històries de coneguts (1945), La vida del rei en Pere III (1957), Joan I, el rei caçador i músic (1959) o Barcelona, imatge i història d'una ciutat (1961), entre d'altres. Com a crític literari també és rellevant la seva Antologia de la poesia catalana. De Ramon Llull a Verdaguer (1949-1967) i La novel·la catalana (1954). Les obres Un segle de poesia catalana i La Renaixença Catalana (1967) apareixen de manera pòstuma.

Rafael Tasis mor a París, sobtadament, el 4 de desembre de 1966. El 18 de maig de l'any 2006 té lloc, a la Residència d'Investigadors de Barcelona, la jornada d'homenatge a l'autor amb motiu del centenari del seu naixement. Les aportacions que s'hi fan, queden recollides en el llibre Centenari Rafael Tasis (1906-2006), publicat per la Institució de les Lletres Catalanes.