Josep Lluís Sirera Turó neix el 14 de gener de 1954 al carrer de Quart del barri del Carme de València. És molt bon estudiant; representa el seu centre en el programa-concurs de TVE «Cesta y Puntos». Acabat el preuniversitari entra a la Universitat de València on fa la carrera de Filosofia i Lletres. Es llicencia en Història i és professor de la mateixa universitat on es doctora en Filologia hispànica i passa a ser catedràtic d'Història del teatre espanyol. Abans ja havia fundat el col·lectiu d'estudis històrics «Emili Gómez Nadal» amb la finalitat de publicar a la secció «Claus d'identitat» a la revista Cal dir. Posteriorment crea el Màster de teatre de la Universitat de València en el qual, a més de fer tallers d'escriptura teatral, convida autors, directors i actors a impartir conferències a les seves classes.

Tal com afirma Ramon X. Rosselló, des de ben jove manifesta un compromís clar «amb la defensa de la cultura pròpia i amb les idees de progrés, tant des de l'àmbit universitari com des del sector de la cultura i, fins i tot, des de la militància política.»

Entre 1986 i 1989 és vicedegà i degà de la Facultat de Filologia de la Universitat de València i director del Servei de biblioteques i documentació entre 2002 i 2006. En aquesta universitat també és vicerector d'Arts, cultura i patrimoni entre l'abril de 2010 i el març de 2011.

També a la Universitat de València crea i dirigeix la secció de teatre contemporani Ars Theatrica Contemporanea i la revista digital de teatre contemporani Stichomytia. A partir del 2012 obre una etapa nova amb la revista digital Episkenion. Nunca es siempre en teatro. Amb el nom d'Episkenion abasta, a la vegada, una línia editorial i una altra de promoció i ressenya de muntatges teatrals rellevants.

És especialista en història del teatre medieval i dels segles XVI i XVII a més del teatre espanyol dels segles XIX i XX. D'aquesta època última, ha estudiat especialment les formes i els gèneres teatrals tradicionals i populars (sobretot el sainet i el melodrama). És un investigador destacat del teatre valencià contemporani i els seus centres d'interès del teatre actual són les noves escriptures, el teatre i la dansa i el teatre de carrer. D'aquests períodes esmentats ha publicat diverses obres com Passat, present i futur del teatre valencià (1981), Teatro en el siglo XVII: el ciclo de Calderón (1982), El teatre Principal de València (1986), Història de la literatura valenciana (1995), etc. Amb Remei Miralles, Annada Dansa, del ball a la paraula (2007) i Xarxa Teatre: 25 anys sense fronteres (2008).

Nombrosos articles seus han aparegut a revistes especialitzades com Pipirijaina, Caplletra, ADE teatro, Cuadernos de Dramaturgia Contemporánea, Revista de estudios escénicos, Primer Acto, etc. És editor de l'obra de Max Aub i, amb el seu germà Rodolf, de l'obra dels autors Eduard Escalante i Faust Hernández Casajuana. Molts dels seus treballs publicats pertanyen a les diverses col·laboracions en estudis monogràfics, congressos i simposis. Ha estat director durant molts anys dels seminaris del Festival de Teatre i Música Medieval d'Elx, que són un impuls definitiu perquè l'obra d'El Misteri d'Elx sigui declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2001).

Josep Lluís Sirera excel·leix com a autor teatral i en especial pels seus treballs de dramatúrgia com el de La Gran Semíramis (1991), a partir del text de Cristóbal de Virués, els Misteris del Corpus de València (2000) o l'Ordo prophetarum (2012) que és el text del cant de la Sibil·la estrenat a la catedral de València. A partir dels anys setanta del segle XX, amb peces com Homenatge a Florentí Montfort (1972), El brunzir de les abelles (1976), Cavalls de mar (1993), Silenci de negra (2000) o Benedicat (2006), escrites amb el seu germà Rodolf, que tenen la voluntat de renovar el teatre valencià.

Per altra banda, la seva activitat de crític teatral es produeix en revistes i diaris ben diferents; Levante-emv, Cartelera Turia, Destino, Serra d'Or, Pipirijaina, El Temps, fins a la revista digital Episkenion. Des dels anys noranta del segle XX el seu lligam amb els mitjans de comunicació passa també pel seu treball de guionista en sèries i documentals de televisió. De gran èxit popular han estat El súper, emès per Telecinco entre 1996 i 1999, Amar en tiempos revueltos, emès entre 2009 i 2012 per TVE i Amar es para siempre, emès per Antena 3 el 2013.

Fins a la seva mort, el 8 de desembre de 2015, participa en el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), que coordina l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Com a dramaturg i investigador del teatre ha estat membre fundador de l'Academia de las Artes Escénicas de España, de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET) i de l'Asociación Internacional de Teatro del Siglo XXI; i ha estat membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).