Sempre hi ha un racó

Sempre hi ha un racó,
Una raó que m'espera
Una amistat que suma
Un pensament que resta
Es multipliquen els sentits
I la veritat molesta

Que parin els records, m'ofenen.
Ja pot callar el vent aturat

Que suspenguin als qui ho entenen

Què soparem, senyora Soledat?


Santa Eulària Platja

Darrere, el Puig de Missa altiu observant
Als peus, sorra fresca, neta i deserta
Onades discretes, aigües clares davant
Dues barques tranquil·les, una és experta
Gavines indecises, Formentera allà surant

Passivitat física, activitat mental
El vent no parla, el cel no cau
El mar pregona, paradís sentimental

Aire net, pau, melangia
Tristesa en blanc, malenconia
L'enyorança no plora,
viu en un silenci espès
que la nostàlgia explora.

Equilibri sense mesura, serenitat
Proporció estable, quietud
Tot és a punt, paisatge ben col·locat
Clima neutre i blanc, encant de solitud
Falta la primavera, quan vulgui tornar


Després

El mar, la platja, sis persones
El sol, el vent, la sorra
La soledat sense mi no mor
Hi sóc, resisteixo

No hi és, però va existir.
Si hi fos, no seria on sóc
No està, perquè vivia
No viu, però jo sí.
Raonar és poc
Lamentant
malviuria
Però sóc
recordo
Visc

Corre
aquell boix.
Amb actitud espontània,
enfonsa un poal
i roba aigua mediterrània

Dues senyores passegen descalces
Mencionen, caminen parlant, comenten…
"Els vesins no van gaire contents
Nosaltres també hem patit prou…
També estem així, ja m'entens…"



Descansa

Reposa
Les roques esperen, sense pressa
El dia es perd, acluca els ulls
vigilat per les 21 hores que repica el campanar de Missa

Les hamaques jeuen apilades
la mar és grisa, mirall de l'inici nocturn
sense vent, amb perfum marí.

Tremola una petita pala oblidada a la sorra banyada.

Pareix que avui, ja ho tenim tot fet.


Què espero?

El vent sacseja les fulles, no ho veus?
Els ocells canten l'albada, no ho sents?
El Sol ix del mar; guaita quin càlid badall! No creus?
La sorra, quieta, espera les onades que arriben mandroses de l'born
l què espero jo? Què busco aquí?
La teva opinió s'esvaí.
La teva presència és el meu record,
La teva paraula és la meva suposició.
La teva alegria és l'enyorança al meu cor.
Els mèrits del paisatge són menys bells


(Poemes inclosos en l'antologia Poetes de les Pitiüses [a cura de Matilde Boned]. Palma: l'editora, 2009)