Dins l'amagatall del cor
hi ha una galta pàl·lida,
la tebior d'un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.

Dins l'amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d'unes dents amorosides:
-Tot el somni d'un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.

Dins l'amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d'estrelles...

El teu llavi s'esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor...
I l'Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records;

(la primera rosa que vas prendre'm,
el primer bes que et vaig collir,
tota la primera nit de noces
i aquell plor de primala que va fer,
en nàixer, el nostre fill).

("Poema de tu i jo", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)

* * *

Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!

I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.

Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!

Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...

Potser hi havia un rossinyol, també.
No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa,
forana.

Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sino tu i jo.

(Poema "Idil·li", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)