Carles Salvador i Gimeno neix a València el dia 20 de gener de 1893.

El pare, Ramon Salvador i Orenga, provenia d'una família de fusters de Vistabella, a L'Alcalatén, que s'estableix a València i continua amb l'ofici familiar. Tot i que Carles, el quart de cinc fills, també semblava destinat a realitzar aquesta feina, la fractura d'un colze que mai recupera completament, fa que s'incorpori a l'Escola Normal de València i que acabi preparant la carrera de mestre. A aquesta vessant intel·lectual, cal sumar-hi la causa nacionalista, que l'autor defensa activament a partir de l'any 1907, quan se celebra l'Assemblea Regionalista Valenciana. L'any 1911, amb divuit anys i ja amb el títol de mestre, ocupa una plaça com a interí a Aielo de Malferit (La Vall d'Albaida). Hi està fins al 1915, any en què guanya les oposicions i el 1916 obté el càrrec de mestre de Benassal, a l'Alt Maestrat, on exercirà fins l'any 1934. Aquest any és traslladat a Benimaclet, on resideix fins a la seva mort.

Els més de vint anys que Carles Salvador passa a Benassal creen un vincle inesborrable entre la localitat i l'autor. Així, durant aquests anys contrau matrimoni amb Sofia Monferrer i Beltran i té dos fills, Carles i Sofia. D'altra banda, desenvolupa una important tasca com a defensor dels drets nacionals tant a nivell cívic, com polític i cultural. Crea l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana i en publica l'opuscle explicatiu l'any 1921.

L'important paper que Carles Salvador desenvolupa com a activista cultural valencianista queda palès en els nombrosos i, en casos, rellevants càrrecs que ocupa. Així, és director de número i president de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana, president de la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat, professor de la Càtedra de Valencià de l'Institut d'Idiomes de la Universitat de València, col·laborador de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Comissió Patrocinadora per a l'edició del Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover-Moll.

A nivell literari, la seva obra, extensa, ocupa els terrenys de la poesia –el camp on més reïx–, la narrativa i l'assaig i el teatre. De la primera etapa poètica de l'autor en destaquen les obres Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). I dels títols apareguts després de la guerra són remarcables Nadal flor cordial (1943) i El fang i l'esperit, obra que obtingué el premi de la Diputació de València l'any 1951. L'any 2018, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en publica l'Obra poètica completa, a cura de Lluís Meseguer, fent accessible la poesia de Carles Salvador al lector actual. De l'obra en prosa cal destacar-ne títols de narrativa com La dragomana dels Déus (1920), L'artista de la Valltorta (1921), Elogi del xiprer (1928), Elogi del camp, Barbaflorida, professor (1930) o Elogi de la vagància (1937), així com els llibres d'assaig dedicats a Benassal: El Llibre de Rúbriques de Benassal i Les Festes de Benassal, apareguts els anys 1951 i 1952 respectivament.

Va ser creador, encara, d'un seguit de peces teatrals -potser menors dins de la seva completa faceta com a escriptor- com són La senda del amor (1919), Un negoci com un altre (1922), L'amor camí del cel (1928) o Amb el títul que vullgau (1929), publicades en diferents números de volums valencians com El Cuento del Dumenche, Nostre Teatro o Taula de Lletres Valencianes.

Una de les tasques més importants que realitza Carles Salvador és la que desenvolupa com a gramàtic i com a defensor i difusor de la llengua. En realitat, tota la seva creació sempre està al servei, a banda de la pulsió estrictament artística, de la militància lingüística i nacionalista. En aquest sentit, és autor d'obres importants a nivell lingüístic i educatiu com són el Vocabulari Ortogràfic Valencià. Precedit d'una Declaració i Normes Ortogràfiques, de 1933, l'Ortografia Valenciana i la Morfologia Valenciana, dels anys 1934 i 1935. L'any 1951 apareix la Gramàtica Valenciana, obra que publica per als alumnes dels cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat Penat.

Carles Salvador mor a València el dia 7 de juliol de 1955.