Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, Berguedà, 1947). Poeta, assagista i professor. És catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Després de les primeres publicacions poètiques, amb les quals s'inscriu dins del corrent literari dels anys setanta, arriba a un punt d'inflexió amb el llibre En aquest dau del foc, premi Cavall Verd de la Crítica. La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat i, en aquest sentit, és un dels autors de la seva generació que més ha fet per l'evolució del llenguatge poètic. Els seus darrers llibres publicats són Cardiopatia (1999) i Disfresses (2002).

Com a assagista i crític literari col·labora en la renovació poètica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979), escrit amb Vicenç Altaió i publicat el 1980, o la recopilació d'estudis poètics L'agulla en el fil (1987). Ha contribuït a la difusió de l'obra de Joan Vinyoli amb edicions i amb el llibre Joan Vinyoli (1985). Però els seus interessos assagístics han seguit també els camins de la literatura del XVIII i de la poesia de postguerra.

Com a traductor, articulista i crític literari, els seus textos han vist la llum en diverses publicacions periòdiques. La seva obra ha merescut premis com el Serra d'Or, el Joanot Martorell o el Cavall Verd.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.