Josep Maria Sala-Valldaura neix a Gironella (Berguedà) el 30 de març del 1947. És poeta, assagista i professor. Va fer estudis de Filologia que més tard va ampliar a Anglaterra. Ha estat catedràtic d'institut i, actualment, exerceix com a catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Lleida. Les seves primeres publicacions pertanyen al gènere de la poesia, llibres com Tot extrem voler (1977) o Camp d'esvorancs (1980) ens parlen ja d'un escriptor que s'ha marcat un camí de renovació i recerca. Aquesta decisió creativa coincideix amb un moment de la poesia catalana en què comencen a posar-se les bases per a l'eclosió de la generació dels 70. Dins de la seva obra poètica hi ha diverses fites, com ara el llibre En aquest dau del foc, que va rebre el 1987 el premi Cavall Verd de la Crítica, o el seu penúltim llibre, Cardiopatia (1999), una visió que combina amb mestria la barreja entre classicisme i modernitat que ha estat sempre el referent de la seva poesia. Altres llibres seus es podrien destacar en aquest gènere, com ara Passeig de dins (1992) o Seqüències i mòbils (1998).

Però a més de la trajectòria poètica, una de les més suggeridores de la generació dels 70, s'ha de ressenyar la seva activitat com a crític literari i com assagista, en ocasions de la seva pròpia època. El gener del 1980, tres mesos abans de l'antologia de Joaquim Marco i Jaume Pont, La nova poesia catalana, que tant marcaria la seva generació, va veure la llum l'antologia temàtica Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979). Feta en col·laboració amb Vicenç Altaió, s'hi estudien, a partir dels poemes d'una nombrosa nòmina d'autors, els principals interessos poètics del moment. Aquests estudis van tenir continuació al llarg dels anys, com es pot comprovar als articles i assaigs publicats a L'agulla en el fil (1987), que reuneix els seus estudis sobre el gènere després de l'antologia esmentada, tant des d'un punt de vista global com d'anàlisis particulars dels autors. La seva particular relació creativa amb Vinyoli ha suposat també un llibre on estudia els trets fonamentals del poeta: Joan Vinyoli (1985).

Sala-Valldaura ha publicat també el llibre A la vora del pou, textos que en el seu conjunt s'acosten a la novel·la i que s'avancen a les tendències narratives actuals. Altres aspectes literaris han merescut la seva atenció, en especial la literatura del segle XVIII i la poesia de postguerra. D'entre les publicacions sobre aquest tema destaca La fotografía de una sombra: instantáneas de la generación poética de los 50 (1993). Com a traductor ha fet versions de David Hume, Rousseau, Julien Gracq i, amb Nathalie Bittoun Debruyne, de Jules Verne, entre altres. També ha col·laborat en premsa, La Vanguardia, Avui, Serra d'Or… i en molt diverses publicacions. La seva obra ha estat guardonada amb premis com el Joanot Martorell, el Serra d'Or o el Cavall Verd. El 2014 el Cénacle Européen Francophone li concedeix el Prix Ovide 2015 en la categoria d'autor estranger traduït al francès.