CRÍTICA TEXTUAL

..."amor" "mor" "a mor" "a mort"?
És un còdex tacat i vell aquest món
que l'home serva. Un copista quasi cec,
amanuense, torsimany, profeta,
escriu i esmena, però errors antics
perduren al manuscrit del món:
fa segles, algú oblidà el sentit del Verb;
cent anys després, un escrivent frisós
en canvià paraules. Alteràrem l'ordre,
afegírem versos, sí... i devastacions.

* * *

NAUFRAGI

Des del pol nord de la teva mirada,
petit déu no provident,
esdevens serviola del mapa del teu cos,
esguardes com baixen tèrboles
les aigües de les regions lumbars,
escodrinyes les restes del naufragi d'arena fina
que el riu groc llença a la Roca del wàter,
són com icebergs de calç el que ara hi veus,
aquest vàrec de dolor que diposites
sobre la blanca costa de porcelana.

* * *

BESTIARI

En temps antic, un corb de belles plomes
perdé un formatge, i una granota inflada
rebentà davant un bou. Rates de ciutat,
obsequioses, rebien ses cosines camperoles;
les guineus enredaven els bocs,
i els galls entabanaven els renards,
i les cigonyes dinaven amb raboses
menjars molt aigualits.
Temps era temps, quan les bèsties garlaven
i els gripaus eren prínceps,
hi hagué ases set-ciències, burros flautistes,
mussols lletraferits i traïdors
o pardals ben passerells.
A l'antigor, els cèrvols es vantaven
a les fonts del banyam que duien,
i ara fa dos segles, segons Buffon,
els elefants tenien mà o trompa.
Avui, els senyors de l'aglà
cotitzen a la borsa,
els camells envasen neu o herba,
i mil voltors sotgen el carnatge desnerit
de cent mil misèries.


(Del llibre Cardiopatia, 1999)