Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 1917 - Barcelona, 2004), doctor en Lletres, és assagista, poeta i crític literari, sense deixar de banda la seva tasca com a promotor cultural, amb fites en la seva trajectòria tan importants com la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, de la mítica revista Ariel o del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.

Els més de 150 treballs publicats al llarg de mig segle sobre poesia, teatre i altres gèneres, fan d'aquest autor un clàssic entre els estudiosos de la literatura catalana. Dins d'aquesta tasca cal destacar les seves contribucions a la lectura dels poetes catalans del segle XX, amb llibres com Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984) o Guia de lectura de Sol i de dol, de J. V. Foix (1985). Igualment important és la seva dedicació a aspectes culturals i literaris de caire popular, com la poesia tradicional o el cançoner, de vegades relacionada amb una altra de les seves passions, la musicologia.

La seva vocació inicial és la poesia, i publica els primers llibres durant la difícil dècada de 1940. Des de Terra, editat a Melilla el 1943, veuen la llum diversos reculls que plantegen una evolució de les formes clàssiques, en la línia d'altres autors d'aquesta època. El 1951, amb Obra poètica, sembla que dona per tancada la seva poesia, però cap als anys noranta apareixen nous llibres, entre altres l'edició Tots els poemes (1993), que torna a posar d'actualitat un treball literari sincer i rigorós.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografies de l'arxiu familiar de l'autor.