Després d'una silenciosa i acurada lectura del poema de Josep Romeu, he pogut comprendre tota la seva originalitat, i tota la gràcia de la fusió espiritual del poeta i del tema. Romeu, com els creadors autèntics, amb el pretext d'una repetida faula, defineix noves posicions interiors i formula inquietuds recents, vives encara.

(Josep Maria de Sagarra. Pòrtic dins ROMEU, J.: Aires de llegenda. Barcelona: M. M. Bonat, 1948)

* * *

Ara estem en condicions de comprendre l'expressió poètica de Romeu com la lírica d'una èpica de la identitat. Lírica perquè els seus versos refusen qualsevol mostra de virtuosisme retòric. Contràriament, i seguint de prop el concepte poètic d'experiència en Rilke, parteix d'un estat de consciència vital. I èpica, tanmateix, perquè no s'acontenta amb l'exposició directa d'un món de conviccions íntimes. Cerca la categoria, simbolitza els elements i gosa fer proposicions de valor universal davant les experiències unànimes que angoixen i justifiquen alhora l'existència humana.

(Vicenç Llorca. "Estudi introductori", dins Tres cicles de retorn. Barcelona, 1993)

* * *

La poesia de Josep Romeu i Figueras [ha hagut de sobreposar-se a adversitats de tota mena al llarg del temps; adversitats que, si bé no han afectat els seus plantejaments essencials, sí han condicionat la seva recepció. D'entrada,] va ser concebuda en un moment en què la nostra literatura maldava per redreçar-se a ella mateixa d'amagat de la postguerra; de fet, el propi Romeu va desenvolupar en aquest sentit una tasca remarcable des de la revista Ariel, la col·lecció Signe,… Després d'aquell esforç, ja entrada la dècada dels seixanta, un ambient literari desquadrat deixava a contrapeu fins i tot la pròpia poesia, i l'autor va decidir no provar de donar a les impremtes els seus reculls de poemes, l'arrel simbolista, l'essència ribiana i la mirada ausiasmarquiana dels quals no encaixava del tot en els paràmetres socials que cercaven els crítics amb les seves urgències. Ens trobem, doncs, davant un poeta exiliat dins el seu temps.

(Antoni Martí Monterde. "La solitud cristalitzada", El Temps, núm. 519, 30 de maig de 1994)

* * *

Modèlica pel que fa a la perfecció formal i a l'esperit d'estructura del poema, exigent en el tema de la llengua, el ritme i la mètrica, la poesia del llibre de Josep Romeu és un testimoni de la seva manera de ser, dels seus anhels vitals, de les seves preocupacions i del misteri poètic després d'una vida consagrada a la lectura, a l'escriptura, a discernir el valor artístic dels mots.

(Pep Vila. "La poesia com a experiència confidencial", Avui, 28 de setembre de 2000)

* * *

A Dietari sense dates hi ha el retrat d'un home i d'un temps, d'un esperit humanista i de la seva prodigiosa sensibilitat envers el món que l'envolta. I també trobem la perspectiva d'un home de lletres que les ha estudiades amb la mateixa passió amb què les ha conreades poèticament i que ara ens les ofereix com a reflex d'uns mesurats raonaments. Una manera, molt sàvia, de passar comptes de tot el que li ve de gust de comentar, amb els que l'apreciarem sempre.

En el pròleg del seu poemari Tres cicles de retorn (1993), Vicenç Llorca subratllava que "podem comprendre l'expressió poètica de Romeu com la lírica d'una èpica de la identitat". Doncs bé, el Dietari sense dates esdevé un veritable calidoscopi d'aquesta identitat posicionada respecte de diferents realitats. Notes i apunts, a simple vista dispersos, però que neixen d'una rflexió serena, calmada, conscient, a propòsit –ens ho diu ell– "de tot allò que m'abelleix o que d'una manera o altra m'ha cridat l'atenció".

En aquest llibre Romeu analitza diversos aspectes amb un to de confessió des de la curta distància. Tan curta que els que vam tenir la sort de conèixer-lo personalment, podem llegir aquest llibre amb el suport de l'oralitat de Josep Romeu que tenim guardada a la memòria auditiva com un gran tresor. Sí, llegim el dietari i tornem a sentir la seva pausada inflexió de veu, com si el tinguéssim a tocar i recuperéssim per uns moments el privilegi que teníem quan compartia amb nosaltres les seves reflexions, sensacions i els seus punts de vista sobre l'actualitat més immediata, sobre el nostre passat comú i sobre el futur que intuïa des de la seva experiència vital.

(Joan Pinyol. "Lletres. Gent de paraula. Dietari sense dates, de Josep Romeu i Figueras", Quadern de les idees, les arts i les lletres (Sabadell), núm. 171, 2009, p. 20-24)