Vint-i-dos contes.
Aquest recull de contes va donar l’embranzida definitiva a la carrera de na Mercè Rodoreda quan el 1957 va guanyar el premi Víctor Català, un concurs que ara porta el seu nom. És un recull de narracions bastant irregular, tant en la qualitat dels texts com en l’extensió i profunditat dels relats. Hi trobem des de senzilles escenes, on retrata ambients, personatges o llocs concrets, però sense desenvolupar pròpiament una història, fins a narracions molt més elaborades i riques, on no només narra uns fets sinó que suggereix molts més elements del seu univers literari i vital.
(Sinopsi)
* * *
Altres publicacions:
- Barcelona: Selecta, 1989.