La Laura passa per uns moments de crisi personal que l'ha portat a separar-se de la seva parella fa pocs dies. Està immersa en una fase depressiva de la que no és conscient. En aquest estat d'ànim, s'assabenta, per una trucada de l'Adelina, que la tia Nita està malalta i pot morir d'un moment a l'altre.

Els records de la seva infantesa, plens de silencis i pèrdues són una llosa que es fa més pesada dia a dia. La mare va morir quan ella tenia tres anys i el pare va desaparèixer, poc temps més tard, durant la postguerra, en circumstàncies que ella ignora.

Decideix tornar a Roses per estar al costat i tenir cura de la persona que la va criar. Vol recuperar el seu passat, ja que pensa que es podria perdre amb la mort de la tia Nita. Abans de partir demana a la seva parella, el Toni, guardar en secret la seva separació, per tal de no amoïnar a la dona malalta, que no entendria aquest trencament.

Les converses de les tres dones, la tia Nita, l'Adelina i la Laura, mentre feinegen o cuinen, fan que recuperi històries del passat que ella guardava sepultades al fons de la memòria. Descobrirà els secrets amagats dins dels silencis i les pors que embolcallaven els temps de la dictadura, fins a recuperar la veritat del que va passar.

Aquesta és una història d'evolució personal, de converses de dones, de receptes de cuina, de secrets guardats, de traïcions, de retrobades amb els morts i amb els vius, de ferides d'una guerra que va deixar a la gent marcats pel terror de les represàlies.

Tot emmarcat a Roses, al «Mas de les figueres de dalt», una construcció que encara segueix en peu i en bon estat de conservació i de la qual es té constància de l'amillarament a l'any 1872.

(Sinopsi)

Booktrailer: Temps de confitures.