Carme Ripoll Martínez neix a Barcelona, el 10 de novembre de 1945, fruit d'uns pares obrers que no han tingut massa oportunitats per anar a l'escola, però grans lectors i conscients de la necessitat d'una bona educació. Creix en un entorn ple de prestatgeries amb llibres.

Llegir representa una part important de la seva vida i aviat es posa a escriure contes infantils per consum propi. El 1955 una malaltia la té allunyada tot un curs escolar del col·legi de monges. Escoltar la ràdio i llegir són l'única distracció, Julio Verne, Salgari, Luis May Alcott... Llegeix més d'un llibre per setmana. L'any següent és el seu germà Miquel qui queda enllitat tot l'any i, per entretenir-se, creen un setmanari familiar. És la redactora dels serials i la periodista a la recerca de notícies, el Miquel és l'editor. A l'adolescència crema els contes considerant-los criaturades, però continua escrivint, és una necessitat vital, llegir també. El retorn a l'escola després de la malaltia és un fracàs i abandona els estudis, per decisió pròpia, per treballar com aprenenta de dependenta. Encara no té catorze anys. Aviat s'adona de l'error que ha comès i continua estudiant mentre treballa.

Es casa el 1967 i marxa amb el seu marit a França, on neixen els seus tres fills. La feina del marit els porta a canviar de lloc de residència sovint. Han viscut París, Kuwait, Algèria, Guatemala, Londres i Líbia, amb estades intercalades, d'entre dos i quatre anys de durada, a Madrid i Barcelona.

És llicenciada en Ciències de l'Educació per la UNED. Té un diploma de professora de francès, el Proficiency d'anglès i el COA de màrqueting de la Kingston Business School.

El 2001 tornen definitivament a Barcelona, i neix el primer net. El 2008, ja en son vuit, i el gran li demana poder llegir els contes que li explica. Això la decideix a inscriure's a l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, a fi de donar forma als contes que s'inventa pels tres nens i les cinc nenes. És l'eclosió d'un do que porta amagat des de sempre.

Aprèn a compartir el que escriu amb Rosa Nogués i Lali Ribera. Amb Dolors Millat se sent escriptora i comença una novel·la. Amb Andreu Martín, les dificultats del seu curs la fan dubtar del que està escrivint, i abandona Petra la gavatxa en un calaix. El mateix curs s'inscriu a «Teoria i pràctica del conte Infantil» I i II amb Marta Luna. El curs següent, ho torna a intentar, i escriu Temps de confitures tot seguint els consells de Ricard Ruiz. Els companys l'animen a tornar a agafar la primera novel·la que està abandonada en un calaix, i l'acaba el 2012 en el curs de Ramon Erra.

El 2011 és finalista del Premi de Relat Breu Districte V i el relat «Un balcó del Raval», es publica en el volum que recull els textos guanyadors i finalistes.

El 2012 posa en marxa, amb Beti Alemany, l'Obrador d'històries, una associació de difusió cultural sense ànim de lucre, que imparteix tallers d'escriptura, organitza un premi literari i altres activitats relatives a la literatura, el teatre, i el cinema.

Al final de l'any 2013 la fan col·laboradora de Cavall Fort, en acceptar-li un conte basat en la relació que tenien el seu fill petit i el seu pare, «Mama, on és l'avi?», i que ha aparegut publicat la primera quinzena de juny del 2015 (núm. 1269).

El 2014 publica «Nena, no t'ho perdis», un relat inclòs en el recull escrit amb tretze amics: A l'ombra del Decameró. Catorze relats eròtics, editat per Gregal.

El març 2015, publica Jura'm que no ho diràs a ningú, títol definitiu de la seva primera novel·la.

El mes de juliol, «El testament», una narració curta, surt publicada a la revista digital Inèdits.

El mes de setembre, la seva segona novel·la, Temps de confitures, queda tercera finalista del primer Premi Literari Autor Revelació, convocat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i l'editorial Rosa dels Vents.

El març del 2016, en el marc dels Premis Recvll, Un feix de cartes, un recull de contes, queda segona finalista, a un vot de l'obra guanyadora, del Premi de Narració Joaquim Ruyra. Andreu Martín, un amic molt negrot queda entre els quatre retrats literaris finalistes del Premi de Retrat Literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril, i El meu germà és un heroi queda entre els quatre contes finalistes del Premi de Conte Infantil Joan Petit.

El mes d'abril, «El llit tretze de l'UCI», un conte curt, surt publicat a la revista digital Inèdits.

A l'octubre del 2017, publica Temps de confitures, editat per Voliana Editorial, i al novembre, «Hem de parlar» guanya el primer premi del Concurs de relats eròtics D.O. Penedès.

El juny 2018 queda finalista del segon Concurs de relats Eròtics amb DO Penedès amb «Les històries de l'habitació 13».

A l'any 2018 l'Obrador d'històries continua oferint activitats literàries i culturals amb l'ajuda de Mireia Broca i es fa un pas més enllà posant en marxa l'Obrador Editorial.