Diuen que els escriptors estem sempre a la caça i captura d'històries, i que de vegades és perillós fer comentaris davant nostre perquè després, tot d'una, hom es pot veure convertit en personatge. Això és el que li ha passat a la dona que va inspirar la història d'aquesta novel·la, Jura'm que no ho diràs a ningú, ja que, segons paraules de la mateixa autora, el que trobarem en aquestes pàgines parteix d'un fet real: a l'àvia d'una persona que la Carme Ripoll va conèixer en un poble de Castella li deien la «francesa», i en intentar esbrinar el motiu van arribar a la conclusió, barreja de realitat i d'imaginació, que potser era filla de Napoleó. I ben mirat, segur que amb aquesta premissa el lector ja té ganes de conèixer més, de saber què hi pot trobar. Perquè... tenia Napoleó una filla il·legítima?

La història se'ns mostra mitjançant dues línies narratives ambientades en èpoques diferents. La que es mou en temps actual té lloc entre el 2005 i el 2006, i en ella coneixem l'Almudena, qui es convertirà en la protagonista de la novel·la i, alhora, en la persona que indagarà en els orígens de la família, una mica instigada per la seva cosina i sobretot ajudada pel professor Étienne Vasseur, a qui coneix just arran d'aquesta recerca. L'altre pla narratiu se situa a finals del segle XVIII i principis del XIX, i aquí ens trobarem un jove Napoleó convalescent d'unes febres, moment en què escriu el seu pamflet polític Le Souper de Beaucaire, i veurem com va ascendint posicions fins a convertir-se en l'emperador que ha passat a la història. Però al costat d'aquesta evolució nosaltres, els lectors, viurem de prop la seva vida sentimental i amorosa.

Ambdues línies narratives s'alternen i progressen tot configurant un trencaclosques les peces del qual es van dosificant amb intel·ligència i mesura, de manera que a poc a poc anem disposant de tot el material per avançar, també nosaltres, en aquesta recerca.

Així tenim, per una banda, l'Almudena, que anirà descobrint petits detalls al voltant del passat de la seva pròpia família. Aspectes que tan aviat creurà que l'allunyen de la investigació que duu a terme com, per contra, encaixaran dins un marc teòric que, a priori, sembla més una broma que no pas una hipòtesi a valorar: la possibilitat de ser descendents de Napoleó. També segons aquesta recerca coneixerem el paper de la dona en les campanyes napoleòniques, que no sempre es limitava a mantenir-se a l'espera de la tornada dels soldats o a la rereguarda, sinó que a vegades també ocupaven un lloc en l'escalafó militar. I per altra banda ens aproparem a la vida íntima de Bonaparte, ficcionada per a la recreació d'aquesta novel·la.

Des d'un plantejament tècnic també és important l'aposta que fa l'autora vers l'arquitectura de la novel·la. Aquesta s'inicia amb un «Exordi» que ens deixa amb la intriga d'una troballa en fer obres en una casa antiga; després ve el cos de la història –amb les dues línies esmentades més amunt; i finalment un breu «Epíleg» que acaba de tancar tot el corpus narratiu. D'aquesta manera, exordi i epíleg es converteixen en l'embolcall que atorga sentit a tota la història.

Si us agrada endinsar-vos en els envitricolls de les genealogies i gaudiu amb aquelles novel·les que juguen amb plans narratius d'èpoques distants, aquesta lectura pot ser una bona tria.

(Sílvia Romero i Olea. «Caducitat immediata», Lo Càntich, núm. 27, abril-juny de 2015 - enllaç)

* * *

Jura'm que no ho diràs a ningú és una novel·la de ficció històrica, que ben bé podria arribar a ser certa. Història que veurem transcorre entre el present i el passat. A cavall de terres castellanes i franceses al passat (finals del segle XVIII, principis del XIX) i de la Barcelona actual (2005/06) al present.

Partim de dues línies argumentals clarament diferenciades: La història de dues dones, l'Almudena i la Pierret, separades en el temps, però unides per lligams de sang. Dues personalitats que ens atraparan a parts iguals, amb les quals podem sentir-nos identificades en moltes coses. Dones lluitadores, amb empenta i una idees molt clares. La Pierret és una dona força avançada al seu temps. L'Almudena una dona d'acord amb el seu temps.

Dues línies argumentals separades en el temps i on en cada època trobem a una de les protagonistes: per una banda el present, de la mà de l'Almudena, qui fa un treball de recerca sobre la seva besàvia, Petra (Pierret) a qui anomenaven "la francesa" pels seus orígens. En aquesta cerca de la història de la seva avantpassada, l'Almudena, comptarà amb la col·laboració de l'Êtienne , un professor francès amb qui és comunicarà per correu electrònic, ja que no el coneix personalment. Per aquest mateix mitjà, tindrà informada a la Loreto, la seva cosina que viu a l'Argentina. A través d'aquests correus, alguna trucada telefònica i la trobada de les dues cosines al poble de la besàvia, estarem al corrent de tot el que l'Almudena va trobant de la seva avant passada.

La segona línia argumental és la del passat: aquí ens situarem en terres franceses i coneixerem la Pierret (la Petra) abans que aquesta arribi a terres castellanes. Escrita amb un narrador en tercera persona, veurem el dia a dia de la família de la Pierret a Avinyò. De com arriba a casa seva un jove Napoleó, amb qui tindrà una relació amorosa; resultat de la qual neix la Ninette (Letizia), àvia de l'Almudena, amb qui la Petra mantindrà una relació a través de missives quan es troba al poble de Almadrones, a Castella. Cartes que també podrem llegir i que ens donaran les pistes necessàries per saber quina és la situació de la Petra i per poder conèixer-la millor.

Les dues línies s'aniran succeint al llarg de tota la novel·la, estructurada en capítols curts, que en cap cas seguiran un estricte orde cronològic en el temps passat, tot i això sempre ens serà molt fàcil situar-nos i saber en quin moment de la vida de la protagonista, la Pierrete, ens trobem. Però no el present, que sí que seguirà un ordre cronològic en els fets. Capítol a capítol es va teixint l'entrellat de la vida d'aquestes dues dones separades en el temps, però molt semblants en la manera d'actuar: seguiran el seu instint en cara que això faci que canviï el rumb de les seves vides. Lluitaran per la seva felicitat.

Napoleó és el personatge real d'aquesta ficció. Veurem el seu costat més íntim i personal en la història de la Pierret. Aquí l'escriptora ha fet un molt bon treball aconseguint que l'arribi a veure amb bons ulls, cosa molt difícil, ja que és un personatge que en fa moltíssima mandra i de qui tinc un concepte no gaire bo.

La seva part real, la trobem al present a través dels llibres que l'Almudena va consultant per portar a terme la seva recerca.

Amb un llenguatge planer, senzill, sense estridències, uns diàlegs àgils i versemblants, tant a través dels correus de l'Almudena i l'Êtienne, com els diàlegs que es produeixen amb els personatges del passat, començant amb un «Exordi» que ens posa ja sobre la pista del que després l'autora anirà desgranant al llarg de l'obra, i un epíleg que és el tancament perfecte a la història, la Carme Ripoll crea una novel·la amena, entretinguda i de fàcil lectura.

(Comentari de la usuària Bruixeta a l'espai Què Llegeixes? - enllaç)