"Aquest coster madura la púrpura del vi
independent i lliure que en el festí s'alçura;
un vent sorrer i càlid que el sol a plom retura
d'un hort l'olor feixuga m'aporta fins aquí.

Davall el pàmpol ample que l'aura fa estremir
l'antic estre volàtic d'Anacreó hi perdura:
fecunda i resignada l'omniparent Natura
amb dues mans se deixa àvidament munyi.

La fruita més madura enamorada cau;
la d'alt és més lluenta i aquesta és més suau;
sos braços pampolosos dilata la llambrusca.

Per dins la soleiada dormita el poble blanc,
i el bell vinyet qui puja d'aquest coster pel flanc
com que decori l'ansa d'una gran copa etrusca."

(Poema "Ambarval", del poemari A sol ixent, dins de Poesies completes. Barcelona: Selecta, 1948, p. 63)